Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sant Domènec (Cotlliure)
Art romànic
És situada a l’extrem del Raval, fora de les antigues muralles i de la protecció del castell de Cotlliure, prop del port d’Avall Era l’església del convent dels predicadors fundat els anys 1275-91 i que subsistí fins a la Revolució Francesa Fou engrandida i en part reconstruïda al segle XV, i es consagrà de nou el 1475 Actualment és utilitzada com a celler cooperatiu És de nau única amb capelles laterals, d’estil gòtic Una galeria del claustre de la fi del segle XIII o inici del XIV que subsistia al llarg de la nau va ser portada l’any 1938 a Anglet País Basc francès
Castell de Llastarri (Tremp)
Art romànic
L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir…
Estela funerària de la Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Art romànic
Estela Estela trobada vers l’any 1945 vora l’església Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla Els quatre quadrants que resten han estat rebaixats Aquesta estela devia…
Santa Maria d’Avellanos (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble d’Avellanos, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt del poble de la Mola d’Amunt JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG271972 Edifici romànic en la seva nau central, ampliada per capelles i un campanar tardans ECSA - JA Adell Història Malgrat que el topònim és d’origen basc, no n’hem trobat cap notícia fins al final del segle XIV, i encara referida al lloc i no pas a l’església El capbreu-llevador de Susterris del 1378 consigna “ Aveyllanoves, primerament en la vall de Sent Serni, en G del barri de…
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms pre-romans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trasoari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti…
Castell de Sas (Sarroca de Bellera)
Art romànic
El poble de Sas es troba enlairat a 1 381 m d’altitud a la riba esquerra de la vall d’Erta, al sector de ponent del terme, sota el coll de Sas 1 480 m i el tossal de Sant Quiri Tradicionalment, la vall drenada pel riuet d’Erta conservà la primitiva estructura indígena fins ben entrada la senyorialització Després, el castell de Sas va ésser centre de l’anomenat batlliu de Sas que incloïa, a més, Erta, Sentís i Benés El topònim, pervivència del basc, fa referència al terreny d’altiplà poc productiu que s’hi troba Des del punt de vista documental són ben conegudes les bregues i…
Canalització propera a Obiols (Avià)
Art romànic
Situació Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca J Bolòs Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització Tant el rengle de forats com la rasa, que són parallels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982 Aquesta canalització figura situada en el mapa del Servei de…
El marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla del Bac Eina, o…
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…
Santa Magdalena de Solanllong o Solallong (Gombrèn)
Art romànic
Situació L’església de Solanllong es troba al peu de la casa forta Per tant, la manera d’arribar-hi és la mateixa que ja hem indicat Història La capella de Santa Magdalena de Solanllong, que havia estat també dedicada a sant Esteve, segons consta en diversos llegats piadosos des del 1344, depenia de la parròquia de Sant Martí de Puigbò, sufragània de Sant Pere de Gombrèn, i que posteriorment, passà, igual com aquesta, a formar part del terme municipal de Gombrèn, i, per tant, a dependre de la parroquial de Sant Pere de Gombrèn És situada prop del mas deshabitat de Solanllong, que encara…