Resultats de la cerca

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, prop del Mas Mujalt No passà de ser una capella rural L’església apareix citada el 1223 com a Sant Quintí del Mas Mujalt El 1767 fou derruïda pel propietari del Mas Mujalt i en fou aixecada una altra de nova propera al mas, amb la mateixa advocació, però quan fou reconstruïda el 1940, després d’haver estat cremada el 1936, hom canvià l’advocació per la de la Mare de Déu de la Mercè, que és l’actual

D’aquesta capella, situada a la Plaça de Sant Bartomeu, a l’inici del carrer de Vic i utilitzada avui dia com a magatzem en els baixos d’un habitatge, no en tenim referències històriques fins al segle XIV Consta que l’any 1398 Bernat Llunes, per testament, havia fundat una capellania a l’altar de Sant Bartomeu, patronat que fou succeït pels Peguera al segle XVII La capella, dedicada inicialment a Sant Vicenç, canvià la seva advocació per la de Sant Bartomeu a causa de la popularitat que prengué l’altar dedicat a aquest sant Segons les visites pastorals, es trobava arruïnada l’any 1508, i el…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís, a la vila de Vinyoles d’Orís Segurament que era una capella rural i possiblement d’època visigòtica, ja que només es té coneixement de la seva existència per un document del 942 pel qual Guadamir, levita, fill de Sal la de Conflent, fundador de Sant Benet de Bages, comprà diversos béns situats al castell d’Orís, a la vila que es diu Vinyoles una afrontació corresponia a la casa de Sant Corneli domum Sancti Cornelii No es coneix altra església amb aquesta advocació que la situada a Tavertet, però els dos termes estan molt…

Aquesta església, actualment desapareguda, era a la riba esquerra de la Tet, una mica més amunt de l’antic pont de Sant Andreu, del qual només resta l’estrep de la banda esquerra, ja que fou destruït pel pont actual, sobre el qual passa la carretera nacional L’església de Sant Andreu havia estat el temple de la “vila nova”, és a dir, de l’actual raval de la vila de Vilafranca de Conflent Una única menció documental d’aquesta església data de l’any 1217, en què Ademar de Montalbà va donar a la seva filla Berenguera diverses possessions a Vilafranca, a la “vila nova”, entre les quals hi havia…

Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073 Segons A Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire Les notícies referents a la torre sempre fan esment a les reparacions i la…

Els vestigis de la primitiva església parroquial de Sant Pere es troben en distintes cases del poble de Sudanell, situat al sector meridional del Pla de Lleida, al marge esquerre del Segre El lloc apareix en el dubtós document Termini antiqui civitatis Ilerde , cosa que ha fet suposar a alguns autors que tenia uns orígens islàmics El primer esment de l’església parroquial de Sudanell és de l’any 1168, en què el bisbe Guillem Pere, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis , incorporà l’església de Sudanell a la prepositura de Sant Joan de Segrià Poc després, l’any 1187, Radulf, canonge de Lleida,…

L’església de Codonyet era dedicada primerament a Sant Cugat formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà L’any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament ataudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum L’any 999 el comte Miró confirmava i ratificava al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet i l’església de Sant Cugat que…

L’origen de la població actual de Cervià de les Garrigues s’ha de cercar al segle XIII L’any 1202, Guillem de Timor, senyor de l’Albi, atorgà una carta de poblament a Pere, capellà del Vilosell, i a altres repobladors perquè colonitzessin “ in populatione Cerviano qui est intus termino del Albi ”, gaudint de les mateixes prerrogatives que els habitants del castell de l’Albi De fet, la història de Cervià va ser parallela a la de l’Albi fins a la fi de l’antic règim Com en el cas de l’Albi, l’església de Cervià s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on encara roman Malauradament gairebé no hi…

El poble d’Arànser és situat a la confluència del riu d’Arànser amb el torrent de la Verneda Una de les primeres notícies del seu castell, anomenat també Aran en la documentació, que vol dir “vall” en llengua basca, data del 19 de març de 1298, en què Pere d’Aragall reconegué que tenia en feu pel comte Roger Bernat de Foix els castells d’Ansovell, Queralt i Arànser Posteriorment, la senyoria del castell d’Arànser canvià de mans, ja que l’any 1312 el rei Sanç I de Mallorca va concedir a Arnau de Saga els drets de justícia d’aquest castell i lloc el 1326 hom precisa que el castrum d’Aran qui…