Resultats de la cerca

L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret violentament a…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat al petit llogaret de Llindars, al sud del terme municipal Es tracta d’un castell molt vinculat al castell de Rubinat, del qual fou un annex, i a Sant Pere dels Arquells La primera notícia del castell de Llindars es remunta al 1086, any en què Guillem Bernat d’Òdena, la seva muller i els seus fills dotaren l’església de Sant Pere dels Arquells amb diversos béns, el més rellevant dels quals fou el castell de Llindars, amb la meitat del seu delme, que era situat al comtat de Manresa, dins el terme del castell de Rubinat Amb la donació a la canònica de…

Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de banda, aquest…

Situació Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica L Prat Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG907546 S’hi va per la carretera de Solsona a Berga fins…

El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…

Situació Vista general del castell, fa anys convertit en explotació agrícola Imatge cedida per l’Ajuntament de Sentmenat Aquest edifici es troba al llom planer d’una carena, uns 1 300 m al nord-oest de l’església parroquial de la vila de Sentmenat La gran mola del castell s’alça en un lloc estratègic La façana, que és orientada a ponent, queda gairebé al marge del gran barranc que forma la riera de Sentmenat en aquest indret A migdia, a pocs metres del castell, s’alça una capella dedicada a Sant Jaume on hi ha el panteó dels marquesos de Sentmenat Mapa 36-15392 Situació 31TDG278078 És…

Introducció A la ciutat de Barcelona destaca l’amplitud del conjunt d’epigrafia funerària dels segles IX-X, únic en el context català, i que revela l’existència d’un important grup aristocràtic, laic i eclesiàstic, molt probablement associat al casal comtal, el qual entre el final del segle IX i l’inici del X va adoptar la pràctica de dotar algunes de les seves sepultures d’epitafis destinats a singularitzaries i a fer-ne perdurable la memòria És digne d’atenció com la generalització d’aquesta pràctica se situa just en el període posterior al govern de Guifré I, quan el poder comtal es…

Situació Capella romànica d’un antic hospital de camí ral, vista des de l’angle sud-est M Anglada L’ermita és a l’extrem sud-est del mas Terrers, que es troba a l’extrem de migjorn de la Garriga, al costat de la riera de Samalús, poc abans que desguassi al riu Congost Mapa L37-14364 Situació 31TDG406137 S’hi entra per un trencall a mà dreta vers ponent que es troba a uns 200 m de la sortida de la Garriga vers migjorn o cap a Granollers MAB Història Les notícies sobre la història de Santa Maria del Camí comencen al segle X Segons alguns indicis el 921 es fundà en aquest lloc un nucli monàstic…

Situació La torre del castell palau de Terrassa Documentada des del segle IX, aquesta fortalesa donà origen a la vila medieval D Ferran La torre del Palau es troba situada darrere les cases que donen a la Plaça Vella pel costat nord Actualment s’estan portant a terme els treballs d’urbanització i rehabilitació de la torre del Palau i el seu entorn, segons el projecte de l’arquitecte E Garcés Aquest projecte preveu la possibilitat d’accedir a la torre mitjançant dos accessos, un pel carrer dels Gavatxons i l’altre pel Carrer Cremat, que comunicaran l’interior de l’illa de cases amb l’exterior…

La Biblioteca Nacional de Torí conserva, entre els molts còdexs medievals, un dels manuscrits romànics catalans amb més rica decoració i l’únic exemplar del Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana illustrat a Catalunya del qual tenim notícia Es tracta del Beatus de Torí Ms Llat XCIII, o bé, 1355 I-II-I, compost per 214 folis 36 × 27,5 cm, escrits a dues columnes en lletra carolina francesa correctament traçada, dels quals 106 són illuminats La seva decoració es complementa amb un grup important d’inicials per al traçat de les quals s’ha recorregut…