Resultats de la cerca

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona aquesta domus ,…

Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té referències durant…

Situació Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH925169 Història No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de…

Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, situada dins l’antic terme jurisdiccional dels senyors del castell de Vilademany F Tur La capella de la Mare de Déu de Vilademany és a 2,5 km, en direcció sud, d’aquesta població, molt a prop de l’actual camp d’aviació Mapa L38-13333 Situació 31TDG806412 Es troba gairebé al costat de la moderna carretera que va de la de Barcelona a Girona o N-II a Salitja, envoltant l’aeroport de Girona-Costa Brava La clau és a la rectoria d’Aiguaviva MLlC-JAA Història Edifici d’origen romànic que és al sud-oest del mas del Forroll Existia ja l’any 1116 i fou…

Situació Aspecte de l’església després de les obres de consolidació ECSA - J Figuerola L’església de Sant Miquel és situada en el nucli antic de la vila de Prades, contigua a les restes de l’antiga muralla, al nord-oest de la població, a l’indret on hi havia hagut el castell Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Les restes de l’església són visibles des del carrer del Castell i s’hi accedeix per aquest carrer, a través d’un antic corral construït davant l’església i d’un esvoranc fet a l’absis JFM Història Aquesta capella devia ésser bastida juntament amb el castell en una data per ara…

Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquest despoblat, disposades en terrasses en el pendent del puig que li dona nom ECSA - A Roig Puiforniu o Puigforniu és en un dels contraforts de la serra Espina, que baixa cap a ponent al vessant esquerra del Flamicell El turó de Puiforniu és una carena abrupta a la qual només es pot arribar pel costat de ponent Mapa 33-10214 Situació 31TCG335927 Per a accedir-hi cal anar fins a Beranui per una carretera que surt de la Plana de Mont-ros Per una pista que hi ha a l’entrada del poble cal enfilar-se fins a l’últim prat de pastura i d’aquí s’ha de seguir, en…

Situació Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa J Bolòs A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes Mapa 292M781 Situació 31TCG916623 El camí per a arribar-hi, doncs,…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la façana de ponent F Baltà L’església de Sant Vicenç és la del poble de les Olives, situat a 1 km vers ponent de Garrigoles Les Olives constitueix el nucli de població més important del terme i, de fet, la seva capital en tots sentits Mapa 296M781 Situació 31TEG018615 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat per a Garrigoles Ja hem apuntat que 1 km abans d’aquest poble hi ha el de les Olives La clau de l’església, en cas d’ésser tancada, és guardada en una casa del poble JBH-MLIR Història Sant Vicenç de les Olives ha estat, des…

El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la reparació i la…