Resultats de la cerca

Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap al sud-oest,…

Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 28 i realitzat en pergamí de 115 folisLa lletra és carolina amb dues tintes, negra i vermella * No hi ha caplletres, això no obstant, l’espai per a fer-les havia estat previst és a dir, no van ser illuminades Aquest còdex és inacabat L’espai reservat per a les inicials o caplletres és d’uns 2 cm i possiblement devien haver estat unes inicials molt senzilles Apareix esmentat a l’inventari del 1368 Villanueva també l’esmenta * Junyent * puntualitza que l’obra es mou a l’entorn del cercle del copista Ramon de Lió, responsable del notariat l’any…

Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur

Situació Vista de les excavacions efectuades l’any 1987 Museus de Martorell - CEM El jaciment arqueològic ocupa la superfície corresponent a la plaça de l’Església de Martorell, al nucli antic de la vila, a l’extrem del carrer Francesc Santacana immediat al riu Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF106922 Història Es coneixen dos documents que, pel que fa a aquest espai, hem de considerar fonamentals El primer data del 28 de juny de 1032, i el segon del 30 de juliol de 1033 En un es llegeix l’expressió “ altare consecratum sancte beateque virgines Marie, matris Domine, cuius aecclesia sita est in…

Situació Pati andalusí, amb restes d’enllosat i d’un pou, trobats a l’excavació del carrer de la Costa de Magdalena Ajuntament de Lleida Aquest jaciment arqueològic és situat a l’actual carrer de la Magdalena, just on avui dia hi ha l’Auditori Municipal AOC-ALP Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Jaciment arqueològic L’excavació de l’Antic Portal de Magdalena, que començà l’any 1984 i durà tres anys, va representar un avanç molt important per als estudis d’arqueologia urbana, d’una manera especial per als de l’època medieval, i també va suposar una molt notable aportació al…

Situació Base de la torre d’aquest antic castell a dalt, situada a la part més alta de l’extrem nord-oest del turó de Savella i un aspecte de les ruïnes del despoblat, mig amagades pel bosc a baix ECSA - J Bolòs Al cim d’un turó, a l’est de la rasa de Forès, hi ha les restes d’un castell i d’un poble medieval abandonat, i al seu costat, l’església de Sant Pere de Savella Aquest indret és, per tant, situat a l’extrem meridional dels altiplans segarrencs, prop de la població de Forès Mapa 34-15390 Situació 31TCF539979 Per a arribar-hi es pot anar partint de Forès pel sender de GR-7-1, que…

Situació Basament d’una possible torre al cim del tossal on hi hagué el vilatge ECSA-JBolòs Les restes del vilatge abandonat de la v all de Grau són 1 km al sud-oest de Carratalà, damunt d’un tossal que s’alça sobre el riberal irrigat pel Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF864957 Anant d’Aitona a Seròs, després de la carretera que mena a la “Cova del Pare Palau”, surt a mà dreta una altra pista, que hem de seguir uns centenars de metres Després haurem de pujar a peu fins al cim del turó que hi ha a mà esquerra, al nord de la carretera que va d’Aitona a Seròs JBM-JIR Nucli urbà Dalt del turó…

El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir Des del 1214 trobem aquestes religioses installades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés Conca o de Sant Jaume de l’Espasa, acollia…

Situació Aspecte que ofereix un pany de mur E Carreras Aquestes restes de construcció són al planell superior del Puig Alt Gran Aquest turó, de 242 m d’altitud és, però, el més alt de la zona El seu cim domina sobre les terres circumdants i una gran extensió de mar Mapa 259M781 Situació 31TEG217855 Es pot pujar a aquest cim des del Coll de les Guatlles, al seu vessant de llevant, on hi ha les ruïnes ja descrites que es troben a poca distància d’aquest cim per pujar-hi no hi ha cap camí ben definit Edificis A l’espai que forma el cimal hi ha dues grosses penyes que deixen al mig un terreny més…

Situació Façana meridional, únic element conservat d’aquest castell situat al Carrer Major del poble ECSA - J Bolòs El castell era situat al Carrer Major, eix central de la població que, de fet, comunicava aquesta fortificació amb la plaça de l’Església El poble és situat al fons de la vall, al sud-oest del coll de la Teixeta, pas important entre el Priorat i el Baix Camp Mapa 33-18472 Situació 31TCF218585 De la carretera que va de Falset a Reus surt, poc abans del coll de la Teixeta, una carretera que porta fins a Pradell de la Teixeta i que després continua fins a la Torre de Fontaubella…