Resultats de la cerca

Ermita i santuari de la serra de Montsant, al sud-oest d’Albarca Aquesta església va ser erigida el 1164 per Pere de Vallbona i el sacerdot Pere arran d’una donació d’Albert de Castellvell Primerament va acollir un eremitori, fins que els seus membres uns anys més tard es traslladaren a Poboleda El 1210 es formà aquí una comunitat cistercenca femenina que poc després, el 1215, va passar a Bonrepòs Situada en un paratge encimbellat, va acollir sovint un ermità El temple va ser reformat en diverses ocasions, com en l’època de l’ermità Joan Ros, al segle XV Va pertànyer a la comunitat de…

Situació Es tracta de l’antiga parròquia del llogarret de Pelacalç, situat al bell mig de la plana, uns 5 km a llevant del seu cap de municipi L’antiga església parroquial avui santuari, de Santa Maria de l’Om, és separada del nucli del poblet de Pelacalç, 1 km al nord-est És equidistant d’aquest poble i del veí de Montiró Mapa 296M781 Situació 31TEG054666 Pelacalç es troba a la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries D’aquesta carretera, entre Pelacalç i Montiró, surt, a mà esquerra, un bon camí per arribar al santuari Un altre camí s’agafa a la carretera de la Bisbal d’Empordà a…

Situació Vista aèria d’aquesta antiga canònica del Sant Sepulcre, encara en curs de restauració ECSA - F Tellosa Vista del conjunt prioral, que es troba en un planell de dilatats horitzons ECSA - Rambol El priorat de Marcèvol es troba a migdia del poble de Marcèvol, en un planell enlairat Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 48” N - Long 2° 30’ 6” E El conjunt és a uns 200 m del poble de Marcèvol PP Història Aquesta església fou la seu d’un priorat del Sant Sepulcre Sembla que els canonges del Sant Sepulcre —orde fundat a Jerusalem el 1114 i confirmat pel papa Calixt II el 1122— d’antuvi s’…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb la capçalera, un dels elements més interessants de la construcció F Tur L’església parroquial de Sant Salvador de Bianya centra l’agrupació de masos esparsos que formen el nucli homònim, situat a la capçalera de la Vall de Bianya, sobre la carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau de Seguries per la Vall de Bianya i el coll de Capsacosta, ones conserven importants vestigis del camí romà i medieval Mapa 256M781 Situació 31TDG506777 Hom hi pot anar, doncs, per l’esmentada carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau…

La vila de Santpedor sorgí entorn de l’església de Sant Pere d’Or, on a la segona meitat del segle XI es formà una sagrera, que es documenta el 1081 encara que en alguns documents de l’alou comtal de Sant Pere d’Or apareix el nom de vila, devia ésser amb el caire de conjunt d’explotació agrària important Per mitjà de tres donacions 1064, 1081 i 1113 els comtes cediren la propietat de l’alou de la vila i de l’església de Sant Pere d’Or al monestir de Sant Benet de Bages Però, amb tot, els comtes retingueren una sèrie de drets senyorials per haver estat els aprisionadors del lloc, la qual cosa…

Situació Vista exterior d’un dels absis de l’església centrat per una finestra de doble esqueixada J M Masagué Sant Pere de Reixac és l’antiga església parroquial del poble de Reixac, que juntament amb el de Santa Maria de Montcada formen l’actual municipi És situada a l’esquerra del riu Besòs, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d’altitud Molt a prop del lloc on és situada conflueixen les dues comarques vallesanes amb les del Maresme i el Barcelonès Des de l’església s’albira una extensa panoràmica centrada per l’aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs Mapa 37-16421 Situació 31TDF338944…

Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…

Situació Vista de l’interior de la nau amb aparell i restes d’encanyissat a la volta, datables del segle XIII M C Cantarell-M D Filgueira L’església de Sant Julià del Fou es troba en un vessant planer i visible des de molts llocs de la rodalia A l’entorn, hi ha un conjunt de cases que formen un petit veïnat, amb la casa rectoral del segle XVI i el cementiri Mapa 137-15393 Situació 31TDG486125 Per anar-hi cal agafar la carretera que va a Llinars del Vallès, en la qual, a 2 km de Cardedeu, hi ha a mà esquerra l’accés de la urbanització de Sant Julià del Fou La clau la tenen a la masia de Can…

Situació Vista aèria del castell, l’església i les altres edificacions que formaven l’antic poblat de Tamarit ECSA - J Todó El castell de Tamarit és situat a la costa, en un petit promontori rocallós, prop de la desembocadura del riu Gaià El castell és la part més vistent de tot el conjunt, integrat, a més, per una església i altres vestigis de cases pertanyents a l’antic poble d’origen medieval, avui despoblat a causa de la manca de salubritat del lloc, pròxim als aiguamolls de la desembocadura Tot el conjunt era envoltat antigament per un clos murat Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…