Resultats de la cerca

Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va emportar-se alguns…

Situació Vista des de l’angle sud-oest d’aquesta església, possiblement la primitiva parròquia del terme de Llorenç, amb la façana ornada per una finestra geminada ECSA - J Giralt, ECSA - EPablo La capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç és situada a l’est de les ruïnes del castell andalusí, al peu del rocall Mapa 33-13328 Situació 31TCG201379 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Història No han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç no es pot…

Situació L’església de Llinars de l’Aiguadora és situada entre l’Aigua de la Corba i l’Aigua d’Ora, en un dels extrems occidentals del terme, que raneja la comarca del Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 64,5 31 TCG 936645 S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys Poc després del quilòmetre 19, a mà dreta, s’inicia una pista asfaltada que porta a Llinars de l’Aiguadora L’església es troba en un lloc elevat, a la dreta de la carretera que hem emprès, on…

Situació Volta de quart d’esfera que tanca l’extrem semicircular de la sala annexa a la Torre rodona ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat La Torre Sobirana o Torre Superior d’Horta es troba dins el recinte conegut amb el nom de Parc del Laberint districte Horta-Guinardó, encastada dins l’antiga casa senyorial setcentista dels marquesos d’Alfarràs EPaB Història Els orígens es remunten al segle XI, en què es bastí una torre massissa de pedra, i es constituí el nucli primitiu de l’edifici actual Al segle XII, però, sofrí tot un seguit de transformacions, atès que s’engrandí l’…

Situació Capçalera de l’església, d’estructura basilical, amb el magnífic desplegament dels absis ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Cristòfol és a la Plaça Major del poble de Lluçars Mapa 32-12 289 Situació 31TBG999701 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Tot i la importància d’aquesta església, les referències documentals són exigües Malauradament l’arxiu i alguns objectes de Sant Cristòfol van ésser cremats durant l’última guerra civil L’església de Lluçars no figura a les collectes de Terra Santa del segle XIII potser per ser-ne…

Situació L’església de Sant Pere de Mogrony es troba situada al contrafort del puig de coma Ermada o serra de Mogrony, al vessant de migjorn, a 1 408 m d’altitud, a l’anomenat pla de Sant Pere Mapa 255M781 Situació 31TDG246800 Una vista de l’emplaçament de l’església, damunt el pla Més a primer terme, l’espadat amb el santuari de Santa Maria de Mogrony J Pagans-TAVISA Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant J Pagans-TAVISA Per arribar-hi cal prendre, al punt quilomètric 88 de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, a mà esquerra, vers tramuntana, una pista d’…

Situació Vista de la capçalera de l’església, on es despleguen els tres absis que encapçalen la nau central i els braços del transsepte ECSA - M Anglada Vista del sector sud-oest de l’església, on s’aprecia la rica i massissa façana amb la portada i la rosassa I el braç dret del petit transsepte ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del petit poble de Covet, situat prop de la carretera d’Artesa de Segre a Isona i Tremp, passat el coll de Comiols JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG405616 Història L’esment més antic conegut de Covet data de l’any 1033, en què el lloc de…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos En estudiar les fortificacions, els llocs de poblament o les necròpolis d’un territori, ens interessa de poder conèixer el màxim nombre d’exemples per a poder arribar a establir unes tipologies, a partir de les quals hom pugui proposar l’existència de tradicions diverses i també l’existència de continuïtats o de canvis, fruit d’unes necessitats noves o bé d’influències externes A més, superada la primera fase de descripció, el coneixement exhaustiu de les…

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El pago de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de historia de España”, XIX, pàgs 5-54 1953 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Rafael Dalmau editor Barcelona 1960 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un…