Resultats de la cerca

El Museu El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT és en realitat el més antic del país, ja que, si bé es va crear per la fusió dels fons de la Comissió de Monuments i dels de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense l’any 1849, el seu origen es remunta a l’època de vida de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, entitat formada l’any 1786, que començà a reunir materials provinents de colleccions privades i de les importants troballes romanes que s’anaven produint a la pedrera que servia per als treballs de construcció del nou moll del port de Tarragona Sota la figura de…

El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs JFS El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra És especialment…

Situació Vista d’aquesta fortalesa d’origen andalusí, amb els vestigis de la torre de planta rectangular, situada a la part nord-est ECSA - J Bolòs A l’est de Tamarit de Llitera, al cim d’un tossal, hi ha les restes d’una fortificació És situada gairebé a mig camí entre els castells de Tamarit i d’Albelda, i també, com aquests, és al límit dels contraforts meridionals de la serra de la Gessa i davant de la plana de la baixa Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG877383 A 1,5 km de Tamarit, seguint la carretera d’Albelda, en un petit revolt, surt una pista a mà esquerra que porta fins al peu de…

Aquest castell era situat on avui hi ha el poble de Torres de Segre De les antigues construccions no en queda rastre El lloc és esmentat per primera vegada en el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera de 1133, abans, doncs, de la conquesta de Lleida Guillem Dalmau deixà el castell de Torres en alou al seu nét Guillem Segons el discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde , Torres formava part de l’antic districte de la ciutat de Lleida L’any 1153, Guillem de Cervera donà a Santa Maria de Poblet una terra in termino llerda, in loco ubi dicitur Torres El 1173, el mateix…

Situació Restes del mur perimetral de l’edifici central d’aquest desaparegut castell d’origen andalusí ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim d’un turó que domina pel nord el poble de Castelldans, el qual és situat a 353 m d’altitud, al sector septentrional del terme, a cavall entre les valls del reguer de la Femosa i del riu Set Mapa 388 Situació 31TCG136970 S’accedeix a la població de Castelldans des de Lleida per la carretera N-240 en direcció a Tarragona Un cop arribats a Juneda, cal desviar-se per la carretera LV-7023, que en pocs quilòmetres mena a Castelldans XEC-…

Situació El turó de la Pleta, al nord de la vila, on es drecen les restes del castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Tamarit s’emplacen al turó de la Pleta, al sector nord de la vila, en un dels darrers contraforts de la serra de la Gessa, que domina una clotada natural afaiçonada per la Sosa de l’Hortàs Mapa 31-13 326 Situació 31TBG861390 Procedent d’Alfarràs, passa per Tamarit de Llitera la carretera C-148, que es dirigeix a Binèfar Podem pujar al castell des del Carrer Major i el carrer de Bonveí, o des de l’església de Santa Maria la Major, per una pista que porta fins al cim…

Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…

Situació Vista general del tossal de Solibernat, aprofitat com a lloc de poblament des de l’edat del bronze fins a plena època andalusina ECSA-J Bolòs El tossal de Solibernat és uns 4 km al sud-est de Tor res de Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962997 Per a accedir-hi cal seguir el camí asfaltat que surt del poble cap a la barriada de les Casetes Tot seguit, es creua la sèquia de Torres i el canal de Seròs fins a arribar al cementiri D’aquí, cal agafar una pista a l’esquerra, que al cap de 2, 4 km passa pel nord del tossal Des del peu occidental d’aquest es pot seguir un camí d’ús agrícola…

En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…

Història L’estany ha condicionat la naixença i l’expansió de l’actual ciutat, a la vegada que n’ha estat l’impulsor econòmic i fins industrial TAVISA El topònim de Banyoles apareix per primera vegada en un diploma de Lluís el Piadós, l’any 822, com a Baniolas El nom fa referència a un paratge a l’inici del Terri, “in capite Sterrie”, en què el monjo Bonit descobrí les ruïnes d’un antic temple i hi edificà el primitiu monestir, on actualment es troba l’església de Sant Esteve L’existència d’aquell antic temple ha estat confirmada en el decurs d’unes excavacions de l’any 1980, en les quals s’…