Resultats de la cerca

La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides cites d’un “…

Origen de la moneda de Besalú Els amonedaments comtals de Besalú testificats per l’evidència numismàtica i per uns pocs documents de data avançada tenen uns orígens ben obscurs No podem disposar de cap precedent carolingi ni de cap document o indici que ens aclareixi en virtut de quins arguments o bases legals els comtes de Besalú es consideraren possessors del dret de moneda Es possible que els comtes s’atribuïssin senzillament aquest dret i iniciessin emissions monetàries seguint el comportament que veien als comtats veïns de Girona, Vic o Barcelona També por ésser que aprofitessin alguna…

Preliminars Una de les manifestacions de l’art romànic de dimensions més reduïdes, però també d’una bellesa i perfecció, a vegades corprenedora, és, sens dubte, la moneda És ben cert que fins fa molt poc hom havia fixat ben poc l’atenció en aquestes petites meravelles de la miniatura romànica, veritables obres d’art en l’ofici del gravat d’encunys Serà difícil trobar entre les amonedacions medievals europees dels segles X-XII monedes tan extraordinàriament ben treballades i artísticament a l’alçada d’alguns tipus monetaris de Vic, de Besalú i alguns dels de Girona No fora pas agosarat afirmar…

Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…

Introducció Al comtat de Girona foren emeses tres sèries monetàries la carolíngia, l’episcopal i la comtal En total disposem d’una trentena de tipus monetaris, la major part d’argent, que constitueixen el conjunt d’atribució i interpretació més difícil de tot el context comtal català A la manca de dades de les mateixes monedes, que només expressen, i encara no sempre, el taller d’origen GIRVNDA, s’hi afegeix una gran pobresa documental Per a un nou plantejament i interpretació dels amonedaments comtals gironins ens hem valgut dels elements següents — Reconstrucció de tres importants troballes…

El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…

L’Empordà fou, al segle VIII, el lloc on s’inicià l’encunyació de moneda comtal catalana Aquest paper capdavanter, el tingué per segona vegada Cal recordar que foren les colònies gregues de Roses i Empúries les que originaren la circulació de les primeres monedes a casa nostra, i el lloc del nostre àmbit territorial fou on es bateren per primer cop a l’edat antiga * Novament, aquesta primacia no solament té un caràcter restringit a l’àmbit català, sinó un abast peninsular Si en temps antics Roses i Empúries, amb la moneda grega juntament amb les púniques d’altres procedències Eivissa, Gades…

Introducció El comtat d’Urgell * fou el més destacat d’entre els comtats catalans després del grup Barcelona-Vic-Girona Recordem, per exemple, l’ample abast de la seva política exterior, tant envers Lleó i Castella com Occitània, on assolí l’important domini de l’alta Provença o comtat de Forcalquer * Fou també l’únic comtat, al marge del grup barceloní, que tingué una circulació àuria d’una certa importància la seva habitual collaboració amb Barcelona en les accions bèlliques vers al-Andalus li assegurà una part assenyalada de la percepció dels tributs o paries a partir del segle XI * La…

La moneda del comtat de Barcelona El comtat de Barcelona destaca de tots els altres comtats per un grup de característiques diferencials que li són pràcticament exclusives — És l’únic comtat on consta l’emissió monetària de manera ininterrompuda a partir de les encunyacions carolíngies — Només a Barcelona es van fer emissions d’or d’una certa importància i durant un període llarg — Els comtes de Barcelona eren també comtes d’Osona i Girona Això determinà l’existència d’amonedaments comtals en parallel a les sèries episcopals d’aquests darrers comtats També emeteren al Llenguadoc, almenys a…

Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…