Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Santa Maria de Maials
Art romànic
Situació Exterior del que resta de l’absis, que acabava amb un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols llisos ECSA-JBolòs Les restes de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Maials són situades al costat de la rectoria de Maials, a la part baixa de l’antiga vila closa Mapa 32-16 416 Situació 31TBF914824 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JAA-XEC Història La referència més antiga de l’església parroquial de Maials es troba a la dècima papal de l’any 1279, on s’esmenta el “ capellano de Mayals ” L’any 1314 el bisbe de…
Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Caplletra “P” del foli 223, molt guarnida, a base d’entrellaços, motius vegetals i caps i amb una utilització de les tintes tradicionals negra, vermella i taronja G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 26, el còdex consta de 302 folis de 55 X 38 cm, escrits en lletra carolina, conté la majoria dels Comentaris al Llibre de Job de sant Gregori, amb un breu text sobre la divisió de l’Espanya visigòtica en diòcesis eclesiàstiques * Els trets paleogràfics i l’ornamentació porten a creure en un origen català Gudiol ho creu així * , la qual cosa és abonada també per Junyent, que el considera…
Vila fortificada i castell de Millars
Art romànic
Situació Fragment de muralla del costat meridional del segon recinte, bastit amb còdols de riu i coronat amb merlets espitllerats ECSA - ARoura Millars és a la riba dreta de la Tet El nucli antic es troba voltat per una ronda de carrers que emmarquen un recinte antigament clos, centrat pels vestigis del seu castell Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Millars és a 17 km de Perpinyà, seguint la carretera N-116 PP Història El topònim Millars —etimològicament més relacionat amb l’existència de camps de mill que amb la suposada presència de milliaris romans— apareix…
Els manuscrits de l’Arxiu Capitular de Tortosa
Art romànic
Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…
Santa Maria del Priorat de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, centre d’un antic priorat que depenia de Santa Maria de Ripoll ECSA - J Todó L’església de Santa Maria del Priorat és situada al costat del cementiri A 2 km de l’Arboç En entrar a Banyeres cal agafar el primer carrer a l’esquerra, i a uns 500 m passant pel davant de l’escola pública, es troba el Priorat JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF813703 Història No hi ha notícies de la fundació d’aquest priorat benedictí, però sí que cal remarcar la relació entre l’emplaçament de Santa Maria de Banyeres i la “ parada episcopalem ” que apareix en diversos…
Santa Eulàlia de Fullà
Art romànic
Situació Vista del sector de migdia d’aquest important temple de planta basilical, amb tot el parament de la nau lateral ornat de bandes i arcuacions llombardes ECSA - A Roura Església parroquial situada en el Veïnat d’Avall, prop de la confluència del riu Rojà i de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 6” N - Long 2° 21’ 30” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-6, la qual parteix de la N-116 a la sortida oest de Vilafranca de Conflent És a uns 3 km d’aquesta darrera població PP Història El nom de Fullà villare Fauliano , 840 Folianum , 873 Fulianum , 941 Folianum , 1009 Fulla…
Bibliografia general referent al romànic del Baix Llobregat
Art romànic
AAV Amics de l’Art Vell Memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies Catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1961 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia El domini carolingi a Catalunya , primera part, edició a cura de…
El marc històric del romànic del Rosselló
Art romànic
Antecedents del Neolític a la fi del món romà Durant el període neolític, amb l’adveniment de la ramaderia i de l’agricultura, el Rosselló té una població important El neolític antic 5500 a 4800 aC, amb la característica ceràmica cardial, és present a la cova de l’Esperit Salses, a l’abric de la coma Francesca Salses, i al jaciment subaquàtic de l’illa de la Correja estany de Salses-Leucata hom l’ha datat per radiocronologia el 4850 aC i és situat sota més de 2 m d’aigua El neolític mitjà 4800 a 3500 aC té abundants vestigis a la cova de Montou Corbera de les Cabanes la cultura anomenada de…
Tortosa i la Marca Superior de l’Àndalus
Art romànic
Introducció Vista de la ciutat de Tortosa, dominada pel seu castell, antiga suda musulmana, segons el dibuix d’Anton van den Wijngaerde del 1563 Fons de la Fundació 700 Aniversari de la Universitat de Lleida La invasió musulmana fou una fita històrica clau, que culminà la llarga crisi de les estructures i els grups de poder de l’estat visigot i constituí una nova formació social tributària Les fonts escrites són fragmentàries i de difícil interpretació pel que fa a la història de Tortosa i les comarques veïnes durant el període de la conquesta musulmana Amb tot, se sap que Mūsà i Tāriq ja…
L’organització religiosa del Berguedà
Art romànic
Els bisbats L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis MC L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis Luigi L’Església jugà un paper molt important en l’estructuració i organització del territori abans i després de la invasió sarraïna pel que fa al Berguedà l’empresa fou endegada i canalitzada pel bisbat d’Urgell, del qual hom pensa que des de la…