Resultats de la cerca

L’església de Codonyet era dedicada primerament a Sant Cugat formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà L’any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament ataudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum L’any 999 el comte Miró confirmava i ratificava al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet i l’església de…

Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dona a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges…

La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum…

En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de…

Església parroquial del poble d’Er, que és situat a la part de tramuntana del terme municipal, a la dreta del riu d’Er consta de dos nuclis que són a tocar l’un de l’altre, Er de Baix, arran del riu, i Er de Dalt, sobre una petita elevació Una de les primeres mencions del lloc i de l’església de Sant Genís d’Er data de l’any 957, quan l’acòlit Desideri donà al monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà uns alous que li havien estat cedits en entrar al monestir pel levita Hortal, un dels quals era situat in villa que vocatur Egerre , el qual afrontava per una part amb l’hort de l’església…

El poble de Camporrells s’emplaça entre dos torrents, el barranc del Molí del Pubill i un brancal que hi conflueix El topònim del lloc és consignat per primera vegada l’any 1063, com a límit territorial del terme d’Estopanyà i, per tant, dels dominis dels comtes de Barcelona En aquest temps, Camporrells fou conquerit pels futurs vescomtes d’Àger així, consta que l’any 1090 Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es “ in castrum Camporelios ” i en els castells de Tragó,…

L’antic terme de Sant Andreu de Palomar comprenia un ampli sector del pla de llevant de la ciutat de Barcelona L’actual districte respon només en part a aquell antic territori originat en la demarcació parroquial De la casa de Sant Andreu tenim una primera menció escrita en un document datat l’any 966 Es tracta d’una donació realitzada pel comte Borrell, l’abat Landeric i el bisbe Pere Guitard, executors testamentaris del comte Mir, a la seu de Barcelona en el conjunt de béns…

Situació Vista aèria del nucli de Palaldà, centrat per l’església parroquial i les dues torres de l’antic castell ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell, conjuntament amb els vestigis de l’antic recinte fortificat, són a la part alta del nucli vell d’origen medieval del poble de Palaldà, prop de l’església de Sant Martí Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E Per a arribar-hi des del Voló o Ceret, cal agafar la carretera D-115 i seguir-la fins als Banys d’Arles, des d’on, a la riba esquerra del Tec, es veu el conjunt del nucli de Palaldà, concentrat dalt d’un turó…

Situació L'edifici de Sant Esteve d’Enseu, d’estructura simple, presideix un petit nucli ara deshabitat ECSA - A Roig L’església de Sant Esteve es troba a l’entrada mateix del poble d’Enseu Tot i que encara les cases es mantenen en peu i en alguna d’elles s’han fet obres recentment, ja no hi ha cap habitant permanent en el lloc Mapa 33-11252 Situació 31TCG422879 Aquest petit poblet es troba assentat en el vessant dret del barranc que baixa de la muntanya de Baén i que neix en el collet de Sant Sebastià, i passa per Baén i pel lloc d’Enseu i desguassa a la Noguera al costat mateix del monestir…

Situació Aspecte del tossal on hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de l’Ofegat són situades dalt d’un petit tossal isolat, al sud-est del poble d’Altet Mapa 34-14 361 Situació 31TCG468149 S’hi arriba per un camí que s’agafa a la carretera L-310 que es dirigeix a Guissona des de Tàrrega, a uns 3 km d’aquesta darrera població, a l’extrem septentrional d’un polígon industrial També s’hi pot arribar des del poble de la Figuerosa, travessant la via del tren JEM-JBM Història La notícia més antiga que s’ha localitzat del lloc…