Resultats de la cerca

L’església parroquial és situada al nucli antic del poble de Castell d’Aro Fou consagrada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, l’any 1068 Fou agregada a la parroquial de Santa Cristina d’Aro i, com a tal, apareix en les Rationes decimarum de l’any 1279 L’any 1280 és esmentada a part com a “ capella castri de Arado” L’any 1691 apareix com a parròquia independent, però formant un sol districte amb la de Santa Maria de Fenals L’edifici de l’any 1068 fou substituït durant els segles XVI i XVII per una nova construcció que fou reformada al segle XVIII, tal com indica la data del 1784 que hi ha…

Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…

"Hec est tregua et pax confírmala ab archiepiscopo Narbonensi, domno Guifredo, et a a Berengario, Gerundensi episcopo, et a domno Raimundo, Elenensis episcopo, et a comitibus Rossilionensium, domno, scilicet, Gaucefredo et Guilaberto, filio eius, et a domno Poncio, Impuritanensis comite, et a domno Guillelmo, Bissuldinensium comite, et a domno Raimundo, Cerritanensium comite, et a domno Gauceberto, vicecomite de Castro Novo, cum ceteris magnatibus Elenensis episcopatus, in Tulugnensi prato, quod est in comitatu Russilionensi Constituerunt, namque, predicti pontífices, cum consensu ceterorum…

Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…

Situació Un dels angles del castell, des d'on és visible un dels reforçaments de la planta cilíndrica, doblat a la vegada amb un altre mur també cilíndric i concèntric M Anglada El castell de Brull es troba situat a uns 50 metres vers ponent de l’església parroquial de Sant Martí del Brull El camí per a anar-hi és el mateix de l’església Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 JAA Història Aquest castell defensava un terme format pel territori del municipi del mateix nom, juntament amb el de Seva En els…

Situació Exterior de la capçalera, centrada per una finestra de doble esqueixada emmarcada per un arc fet de dovelles petites ECSA - JL Valls Aquesta església es troba al centre de la població de Toluges Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 49’ 54” E Toluges és 2 km a ponent de Perpinyà, per la carretera D-612 Història Santa Maria de Toluges fou una de les esglésies rosselloneses subjectes al monestir llenguadocià de Santa Maria de la Grassa L’any 908, un privilegi de Carles el Simple a favor de la Grassa confirmava a aquest monestir, entre altres possessions rosselloneses, “…

El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…

Ermita i santuari de la serra de Montsant, al sud-oest d’Albarca Aquesta església va ser erigida el 1164 per Pere de Vallbona i el sacerdot Pere arran d’una donació d’Albert de Castellvell Primerament va acollir un eremitori, fins que els seus membres uns anys més tard es traslladaren a Poboleda El 1210 es formà aquí una comunitat cistercenca femenina que poc després, el 1215, va passar a Bonrepòs Situada en un paratge encimbellat, va acollir sovint un ermità El temple va ser reformat en diverses ocasions, com en l’època de l’ermità Joan Ros, al segle XV Va pertànyer a la comunitat de…

Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…

Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…