Resultats de la cerca

El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’…

La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…

Planta de l’excavació realitzada a la partida de Fontjoana el 1988, amb elements que havien format part d’una premsa un gran bloc de jaspi rectangular, aprofitat com a contrapès, i una pedra de molí circular M Genera La partida de Fontjoana és situada al S del poble de Vinebre S’estén sobre una terrassa a l’esquerra de l’Ebre, al costat dret de la carretera que condueix a Móra, a uns 80 km de la ciutat de Tortosa Arran de la descoberta en aquest indret d’una estela funerària d’extraordinari valor —dedicada al soldat difunt de la legio VI C Aebutius Verecundus—, a l’hivern del…

Origen i desenvolupament dels grans grups de rèptils al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber Els rèptils, amb llurs reproducció terrestre, tegument isolant, i independització de l’aigua, representen la colonització completa de la terra ferma D’acord amb el registre fòssil, aparegueren en el Carbonífer superior fa uns 320 milions d’anys aproximadament Els rèptils són un grup més fàcil de caracteritzar que els amfibis, perquè són més homogenis En els primers…

Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans…

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé vint anys més…

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…

Planta del sector principal de la villa, on s’indiquen els espais reutilitzats en època romana tardana M Prevosti i JF Clariana, a partir de M Ribas Aquesta villa romana és situada dins l’actual nucli urbà de Mataró Tot i que es té constància de la seva existència des del segle XVII l’anàlisi ientífica es deu a M Ribas, que n’inicià l’excavació l’any 1961, tasca continuada els darrers anys per M Prevosti i JF Clariana El coneixement d’aquest establiment rural situat al S de l’antiga ciutat d’Iluro és parcial i es limita a part d’un edifici residencial, edificis de funció agrícolaindustrial…

Planta de l’església amb la piscina baptismal al centre de la nau Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries /Universitat de Girona L’església de Santa Margarida d’Empúries es troba situada a l’extrem sud-occidental del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà, al costat de la carretera que condueix a Sant Martí des de la carretera Viladamat-l’Escala, fora doncs dels nuclis urbans històrics d’Empúries i molt a prop de l’església de Santa Magdalena Com aquesta, Santa Margarida forma part dels diferents assentaments suburbans que es van articular al voltant de la ciutat antiga tardana…

Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…