Vil·la de Torre Llauder (Mataró)

Planta del sector principal de la vil·la, on s’indiquen els espais reutilitzats en època romana tardana.

M. Prevosti i J.F. Clariana, a partir de M. Ribas

Aquesta vil·la romana és situada dins l’actual nucli urbà de Mataró. Tot i que es té constància de la seva existència des del segle XVII. l’anàlisi ientífica es deu a M. Ribas, que n’inicià l’excavació l’any 1961, tasca continuada els darrers anys per M. Prevosti i J.F. Clariana.

El coneixement d’aquest establiment rural situat al S de l’antiga ciutat d’Iluro és parcial i es limita a part d’un edifici residencial, edificis de funció agrícolaindustrial situats al N i estructures de caràcter residencial situades uns 30 m en direcció est. L’edifici residencial està organitzat a partir d’un peristil —del qual es coneixen els costats oest i sud— al voltant del qual es distribueixen una sèrie d’habitacions pavimentades amb mosaics i un conjunt termal. L’origen d’aquest establiment es remunta al segle I aC, en què existia un taller d’àmfores, mentre que les principals estructures es construïren cap al canvi d’era. L’embelliment del sector residencial (construcció del conjunt termal i principals elements decoratius) es data entre el final del segle II i el començament del segle III. En un moment indeterminat de l’antiguitat tardana, a partir del segle IV, es produeixen una sèrie de reformes. En primer lloc es documenta la construcció d’una exedra semicircular en una de les habitacions del sector residencial que recolza sobre un dels àmbits de les termes i, per tant, inutilitza (almenys parcialment) aquest conjunt. La interpretació d’aquesta exedra i la seva funció no acaben de quedar clares i creiem que tant la interpretació de M. Ribas —que la considera una basílica cristiana— com la de M. Prevosti i J.F. Clariana —àmbit de recepció i possible triclinium— mereixen ser revisades (Chavarria, 1996).

Un segon grup de reformes afectà altres àmbits de la residència. Una de les estances pavimentada amb mosaic i situada al NW del passadís que condueix al peristil es converteix en magatzem, tal com mostren els divuit dolia que s’encasten al mosaic. En l’àmbit situat a l’altre costat del passadís, també amb paviment musiu, es construeixen dos dipòsits rectangulars, un de 0,8 × 0,6 m i l’altre de 2 × 1 m, revestits d’opus signinum, i al peristil es construeix un altre dipòsit que destrueix part del mosaic pavimental anterior. Per a la construcció d’aquests dipòsits es reutilitzen peces de les columnes del peristil. S’inutilitza el conjunt termal en suprimir-se l’ús de la piscina ja que es tapia la porta amb una paret, s’aïlla amb un altre mur la resta d’instal·lacions termals i es tapien els conductes d’aigua. Quant a la cronologia, J.F. Clariana i M. Prevosti consideren aquesta transformació (que anomenen “ruralització”) com un procés posterior a la reforma de l’àmbit absidai, datada per ells a l’inici del segle IV. La cronologia aportada pel material de la vil·la, d’un pou proper i d’excavacions anteriors és fonamentalment dels segles V i VI.

Pel que fa a la interpretació d’aquestes reformes, tradicionalment s’han considerat com una mostra de la crisi econòmica i cultural dels seus habitants. Així mateix (i possiblement per influència de la investigació anglosaxona), s’apunta la possibilitat que la vil·la hagués estat reocupada per visigots al començament del segle V. Per la nostra part, creiem que les transformacions que es produeixen a Torre Llauder —com les que tenen lloc a molts altres establiments rurals de l’Imperi— no reflecteixen una crisi econòmica ni cultural sinó un canvi d’orientació o ús de les estructures, que deixen de ser un lloc d’hàbitat i passen a convertir-se en espai dedicat a activitats econòmiques, com posen en evidència els dipòsits i el magatzem.

Quant a l’abandonament definitiu de l’edifici, el material més modern localitzat pertany al segle VI tot i que l’establiment podria haver continuat funcionant durant el segle VII o el VIII, tenint en compte l’estancament de les importacions i el desconeixement que encara existeix amb relació als materials propis d’aquests segles.

Bibliografia

  • Ribas, 1963, vol. VII, núm. 47 i 1975, pàgs. 63-65; Prevosti-Clariana, 1988; Clariana-Prevosti, 1994, pàgs. 117-126; Chavarria, 1996. X, pàgs. 165-202: 1998.