Resultats de la cerca

Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms d’inventari 1 056 caixa i I 057 coberta És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m caixa i 2,12 × 0,27 × 0,65 m coberta Caldria datar-se vers els anys 300-315 Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem la…

Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant Martí, que entre el final del segle III i…

La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…

Planta d’aquest cementiri de l’antiguitat tardana situat al suburbi de Tàrraco, el més important d’aquest període conservat a Catalunya MD del Amo Aquesta important necròpoli —excavada els anys vint i trenta per J Serra i Vilaró— és situada al costat del riu Francolí Tulcis , a Tarragona, sobre restes de construccions anteriors que es remunten al segle I aC Es tracta d’unes sitges A situades a la zona nord-est, al voltant de les quals es van trobar restes de ceràmica de vernís negre i de l’ibèric tardà Després, i a la mateixa àrea, apareix un carrer romà que devia formar part de les vies…

Introducció Els mosaics funeraris laudae musives, panells rectangulars fets íntegrament o parcialment amb mosaic, servien com a coberta de sepultures Es documenten normalment en relació amb edificis de tipus funerari mausoleus, edificis de culte esglésies —en aquest cas sovint inserides al paviment— o aïllades en necròpolis més àmplies Tot i existir algunes laudae no decorades amb motius cristians i que s’han considerat com a paganes —algunes peces de Tunísia, un exemplar procedent de Salona Croàcia o les peces documentades a Ostia i Itàlica Sevilla—, la major part dels exemples coneguts…

Introducció Foli del Beatus de Girona , on es poden veure dues esglésies sobreposades, la superior amb una corona votiva sobre l’altar ECSA - G Llop L’ocupació de Narbona, l’any 759, per les tropes del rei Pipí el Breu , i la presa de Barcelona, l’any 801, pel seu nét Lluís el Piadós , rei d’Aquitània, portaren un canvi substancial en les comunitats cristianes de l’antiga província metropolitana Narbonense i en les de la part nord-oriental de la Tarraconense De fet, el canvi polític obrat en les dues ciutats inicià un procés lent però irreversible que provocà que aquestes dues extenses zones…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…

La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…