Resultats de la cerca

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…

La basílica Vista del sector de llevant del monestir de Santa Maria de Roses, on van aparèixer les restes d’una església paleocristiana i d’una altra de preromànica, successora de l’anterior ECSA - M Casanovas Durant la recerca arqueològica de la Rhode grega es van descobrir els vestigis d’una església paleocristiana, refeta en època preromànica al subsòl de l’absis i el transsepte de migdia de l’església romànica del monestir de Santa Maria de Roses Roses, Alt Empordà El primer que va topar amb aquestes restes va ser l’afeccionat de Roses F Cufí, l’any 1934, el qual va realitzar…

Fou trobat a la necròpoli paleocristiana i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb el núm d’inv P 435 És una peça de marbre blanc i les seves mides són 0,195 × 0,17 m Es tracta de l’extrem dret d’una tapa de sarcòfag, amb representació d’un pastor imberbe reclinat vesteix túnica manicata cincta , i presenta un pedum al braç esquerre Aquest és un tema habitual en la plàstica de sarcòfags dels tallers romans del final del segle III i del segle IV, que també es dóna al nord d’Àfrica L’estil de la peça sembla que correspon al dels tallers…

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però…

Plànol del petit conjunt de l’antiga paleàpoli i de les zones d’enterrament de la gran necròpoli de l’antiguitat tardana de la neàpoli, separades pel port Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries / JM Nolla i J Sagrera Sant Martí d’Empúries, el primer assentament fundacional de la colònia grega d’Empòrion la paleàpoli, constitueix dins de la topografia emporitana l’únic dels diferents nuclis urbans d’Empúries que presenta una continuïtat d’habitació des de l’època del bronze final fins a l’actualitat, com han demostrat les recents excavacions efectuades en el seu subsòl Un cop abandonades al…

Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’…

Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…

Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…

Aspecte parcial de la necròpoli en el sector de Cal Mines Ajuntament de Guissona La ciutat romana de lesso es troba situada sota l’actual nucli urbà de Guissona Segarra Les excavacions arqueològiques dutes a terme per la Universitat Autònoma de Barcelona en els darrers anys han permès de conèixer aspectes del seu urbanisme i de l’evolució històrica des d’època republicana tardana fins a l’Alt Imperi en canvi, l’evolució de la ciutat en època de l’antiguitat tardana resulta per ara força desconeguda Entre els pocs documents arqueològics coneguts d’aquesta època, destaca una necròpoli situada…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…