Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Fragment de sarcòfag de Reus (?) a Vic
Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació…
Fragment de sarcòfag de Badalona
Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels tres jueus al…
Sarcòfag amb Crist sobre el lleó i el drac de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça és documentada des de sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona Es troba encastada a la zona superior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,21 × 0,48 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diversos episodis bíblics i una orant al centre D’esquerra a dreta i fins a arribar a l’orant, es pot veure el miracle de sant Pere a la presó, en què fa brollar aigua de la roca, la curació del paralític, la multiplicació dels pans i els peixos i la curació del cec de naixement A la dreta de l’orant hi ha l’escena poc freqüent…
Vil·la de Sant Amanç de Viladés (Rajadell)
Planta del sector nord de la villa, destruïda en part per l’obertura d’una carretera moderna Arqueociència SL El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés Rajadell, Bages, completament migpartit per l’Eix Transversal de Catalunya, està assentat sobre restes ibèriques És format per una villa romana i un assentament altmedieval En el seu moment, la carretera N-141b va trencar en dues parts les restes arqueològiques, les quals, sens dubte, oferien una continuïtat estructural A la part baixa s’han localitzat restes d’època ibèrica sitges, construccions de caràcter industrial d’època…
Fragments de sarcòfag procedents del convent de Santa Clara, de Tarragona
Fragment A del sarcòfag trobat entre les runes del convent de Santa Clara de Tarragona després de la Guerra Civil Espanyola, amb escenes de la vida de sant Pere Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments trobats després de la Guerra Civil Espanyola a les ruïnes del convent de Santa Clara, des d’on foren traslladats al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 2 653 A, P 2 654 B i P 2 655 C Són de marbre blanc i les seves mides són 0,43 × 0,64 m A 0,27 × 0,57 m B i 0,21 × 0,3 m C Es conserven a la reserva Molt…
Sarcòfag dit de sant Feliu (Girona)
Sarcòfag de Sant Feliu de Girona amb la representació a la part central de l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos F Tur Aquesta peça de marbre blanc fou traslladada a l’abril del 1607 del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona a la part alta de la pilastra sud-oriental del mateix temple, en la cara que mira cap a l’altar major Al juliol del 1799 passà a l’altar major i, finalment, a l’octubre del 1943 es va traslladar al mur nord del presbiteri És encastat exactament a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri Fa 2,2 × 0,58 m i caldria datar-lo vers els…
Sarcòfag tipus Bethesda de la catedral de Tarragona
Sarcòfag de fris continu, de gran qualitat, amb escenes del Nou Testament, encastat damunt la porta meridional de la façana principal de la catedral de Tarragona ECSA - F Tur Aquest magnífic sarcòfag, des que fou inventariat ha estat sempre a la façana de la catedral de Tarragona, encastat a sobre de la petita porta de la nau meridional És de marbre blanc, fa 2,16 × 0,61 m, i es pot datar vers l’any 400 Presenta un fris esculpit continu amb la representació de diverses escenes del Nou Testament A l’esquerra, la curació dels cecs de Jericó per part de Jesucrist, amb tres petites figures que s’…
Conjunt monetari de la Fonollera (Torroella de Montgrí)
La Fonollera Torroella de Montgrí, Baix Empordà és un jaciment situat dalt d’un turó a només 800 m del mar i envoltat per la plana del baix Ter Les diferents campanyes d’excavació han posat al descobert un important jaciment que conté quatre nivells d’ocupació humana una primera fase corresponent al període del bronze mitjà recent abans del 1100 aC, una segona fase situada al bronze final 1100-900 aC, un tercer moment d’època romana republicana 200-30 aC i finalment un darrer moment d’època romana tardana segles IV i V, del qual es conserven molt poques restes Probablement a…
Basílica de Santa Margarida (Martorell)
Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…
Casa del carrer del Bisbe Caçador (Barcelona)
La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia, la claveguera…