Resultats de la cerca

Introducció Un dels enterraments d’aquest jaciment, datats entre els segles III i V ECSA - J López L’excavació d’urgència en els terrenys del Mas de Gassol Alcover, Alt Camp va ser motivada per la localització en superfície de restes humanes durant les tasques d’extracció de terres realitzades als carrers d’aquesta urbanització La intervenció es va fer sota la direcció de LI Piñol i la codirecció de JM Vergés, membre de la Universitat Rovira i Virgili L’excavació es dugué a terme entre els dies 1 i 10 de gener del 1992 El jaciment es troba situat a l’esquerra de la carretera C-…

Planta d’aquest cementiri de l’antiguitat tardana situat al suburbi de Tàrraco, el més important d’aquest període conservat a Catalunya MD del Amo Aquesta important necròpoli —excavada els anys vint i trenta per J Serra i Vilaró— és situada al costat del riu Francolí Tulcis , a Tarragona, sobre restes de construccions anteriors que es remunten al segle I aC Es tracta d’unes sitges A situades a la zona nord-est, al voltant de les quals es van trobar restes de ceràmica de vernís negre i de l’ibèric tardà Després, i a la mateixa àrea, apareix un carrer romà que devia formar part de les vies…

Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que…

Entre el mes de novembre del 1995 i la tardor del 1996 es dugueren a terme al jaciment de la villa dels Munts Altafulla, Tarragonès un seguit d’intervencions arqueològiques, a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Els treballs foren dirigits per E Ramon, F Tarrats i JM Macias En el decurs d’aquestes excavacions, a la zona central de la villa, hom localitzà, a la porta de comunicació entre dues estances, un tresoret Es van trobar les restes molt malmeses d’un individu adult esteses sobre el paviment existent entre les esmentades estances, en una postura que indicava…

Plànol del nucli antic de la ciutat de Tortosa, amb indicació de les troballes corresponents a l’antiguitat tardana i el traçat hipotètic de la muralla JVM Arbeloa La ciutat de Dertosa a l’antiguitat tardana és encara una gran incògnita per a l’arqueologia, com ho són també els períodes històrics anteriors La gran potència estratigràfica que s’acumula a la major part del nucli urbà, d’una banda, i l’aparició del nivell freàtic a una profunditat determinada 5-6 m, han dificultat l’estudi d’aquest període en les diferents intervencions efectuades els darrers anys La primera incògnita és la…

Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…

Al jaciment de la Ciutadella de Roses Alt Empordà s’han descobert diversos conjunts funeraris En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938 Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hellenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment * , han permès concretar una segona àrea funerària a les immediacions del port…

La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…

Introducció Vista aèria del castell del Montmell Baix Penedès, a l’antiga frontera del comtat de Barcelona ECSA - J Todó La conquesta carolíngia i el període que la segueix fins a l’entorn de l’any 1000 van comportar a Catalunya com a altres indrets de l’imperi Carolingi un ús més recurrent de l’escriptura per a finalitats polítiques, socials i religioses Nelson, 1996, pàgs 1-36 També és possible que la renovació de les estructures iniciada pels carolingis impliqués la destrucció dels registres escrits precedents Sigui com vulgui, en relació amb la penúria d’informacions escrites referents a…

La cultura monàstica benedictina troba un dels seus exemples més brillants a Ripoll * L’activitat creixent del se scriptorium entre els segles X i XI anava adreçada a engrandir una biblioteca que ha estat objecte d’estudi i lloança pels seus valors literaris, científics i artístics * No hi ha cap dubte que ens trobem davant d’un dels grans centres de cultura altmedieval, el més important als comtats catalans, sense parió a la Península Ibèrica i amb una dimensió i una projecció a l’alçada d’altres abadies europees d’aquest període com Saint-Denis, Fleury, Sant Marçal de Llemotges, Ramsey,…