Resultats de la cerca

Torre del castell de Tona, a la Plana de Vic ECSA - F Vallès Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàllia gòtica, van entrar en contacte i en confrontació amb els francs, poble germànic que iniciava llavors un procés de restauració política encapçalada pels pipínides, majordoms de palau d’Austràsia, que van assolir la dignitat reial el 754 i van ser després coneguts amb el nom de carolingis Després que Carles Martell, encara majordom de palau, aturés els musulmans a la batalla de Poitiers 732, el seu fill Pipí el Breu, ja rei dels francs, els va…

Vista parcial d’un àmbit de la villa de Barrugat Bítem, Tortosa, en un angle del qual hi ha un enterrament en àmfora del segle IV que contenia les despulles d’un nounat M Genera A les comarques de l’Ebre català, l’antiguitat tardana esdevé un període històric molt mal conegut i més en els aspectes relacionats amb el món de la mort Han arribat fins els nostres dies escassos testimonis arqueològics i, a més, hi ha comarques sense cap vestigi funerari Així, a la Terra Alta només coneixem dos indrets amb indicis que el poblament perdurà fins aquest moment —els Corralets, a Caseres, i…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana amb indicació dels indrets on s’ha documentat ocupació durant l’antiguitat tardana A Fonollà La informació obtinguda en les excavacions realitzades a la ciutat romana de Bètulo en els darrers anys, ha aportat moltes dades que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic i l’evolució històrica d’aquesta fundació, qualificada per Plini com un oppidum civium romanorum o “fortificació de ciutadans romans” Bètulo va tenir l’època de màxima esplendor sota el govern d’August, moment en què es documenta a la ciutat una intensa activitat edilícia també es…

Basament de la capçalera de la basílica d’època visigòtica, integrada dins la nau de l’església romànica posterior ECSA - F Tur El complex cristià construït sobre l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco és un dels monuments més excepcionals de l’antiguitat tardana d’Hispània La importància d’aquest conjunt rau en el fet que no solament podem considerar l’església erigida sobre el lloc on van patir martiri els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, sinó que inclou, també, les ruïnes de l’edifici d’espectacles, que, desafectat de la seva funció primigènia, passà a formar part de tot el…

Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…

Planta de l’església amb la piscina baptismal al centre de la nau Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries /Universitat de Girona L’església de Santa Margarida d’Empúries es troba situada a l’extrem sud-occidental del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà, al costat de la carretera que condueix a Sant Martí des de la carretera Viladamat-l’Escala, fora doncs dels nuclis urbans històrics d’Empúries i molt a prop de l’església de Santa Magdalena Com aquesta, Santa Margarida forma part dels diferents assentaments suburbans que es van articular al voltant de la ciutat antiga tardana…

Aquests dos fragments van ser descoberts a Barcelona entre els anys 1953-54 a les excavacions del carrer dels Comtes i tot seguit van ingressar al Museu d’Història de la Ciutat números d’inv A 11 572 reserva i B 3 275 El primer fragment A fa 0,28 × 0,24 × 0,09 m i el segon B 0,445 × 0,174 × 0,04 m Són de marbre blanc i es daten cap als anys 315-335 El fragment A correspon a un frontal i el B a una tapa El primer mostra parcialment restes de dos personatges, una orant i un dels seus acompanyants, que l’agafa L’altre fragment presenta parcialment una Epifania, amb la Verge Maria entronitzada i…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’inventari 19917 És…

Basament de l’absis de la suposada basílica en el moment de la seva descoberta l’any 1988 JVM Arbeloa Entre els anys 1986 i 1988, en el decurs d’una excavació d’urgència efectuada a la plaça d’Alfons XII de Tortosa, van aparèixer les restes d’una construcció que s’ha relacionat amb una basílica paleocristiana, datable entre els segles IV i V pel context funerari en què es troba situada A l’entorn de la construcció es va trobar un conjunt d’inhumacions fetes en fossa, en caixa de fusta —documentades pels claus de ferro— i també en àmfora tipus Keay IV i XIX, que emmarquen la…

Detall del mosaic que recobria el paviment de l’hipocaust de la villa M Genera La partida de Barrugat es troba al barri de Bítem, dintre del terme de Tortosa, a la banda esquerra de l’Ebre, uns 6 km al N de la ciutat Tot i que ja l’any 1931 l’ariuitecte J Abril i Guanyabens, en la seva publicació Un capítol de la meva actuació a Tortosa , es referia a la descoberta de restes arqueològiques amb l’aparició de mosaics, arran de la construcció del canal del marge esquerre de l’Ebre al començament d’aquest segle, les primeres intervencions arqueològiques en aquest paratge es van dur a…