Resultats de la cerca
Es mostren 978 resultats
Els Fàbregas, a Barcelona
Paper comercial de la fàbrica de sederies Fàbregas Rafart Les arrels sederes de la família Fàbregas es troben en el segle XVIII i concretament a l’any 1739, quan un Fàbregas forma part del gremi de velers de Barcelona Si es pogués fer l’arbre genealògic de la família des d’aquest moment fins a mitjan segle XX comprovaríem com hi ha nombroses branques que es dediquen a la indústria o pre-indústria sedera Certament, el nom es troba repetit filadors, teixidors, fabricants de cintes Són segurament germans i parents que inicien negoci pel seu compte en aquesta dispersió d’esforços tan…
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià,…
Els Vilumara, a Barcelona
Ramon Vilumara, el marit de “La Fabricanta” La família Vilumara Els Vilumara o Vilomara, com es deien abans, poden presentar una cronologia en la qual els membres d’aquesta família treballen la seda durant tres-cents anys Primer com a mestres velers i després com a industrials Domènec Vilomara era mestre veler a Barcelona el 1693 Està enterrat a la seu barcelonina Un altre Domènec Vilomara el succeirà fins el 1723 Els seus fills, Jacint i Antoni Vilomara i Carrió, ompliran la resta del segle XVIII Jacint Vilomara actuà d’ examinador del Gremi de Velers 1746-51, l’encarregat de…
Els convents de Barcelona
La crema de convents a Barcelona la nit de Sant Jaume del 1835 La tarda del dia de Sant Jaume del 1835 el Torín de la Barceloneta era ple per a seguir una cursa de braus, un dels entreteniments populars més festejats de la Barcelona vuitcentista Però els braus que es van torejar aquell dia foren molt mansos i exasperaren els ànims de la concurrència El darrer toro va ser arreplegat per uns vailets que se l’endugueren per la muralla de mar a dins de la ciutat De manera espontània, es formà una manifestació que, oblidant les despulles de l’animal, es dirigí cap al…
Els Escuder, a Barcelona
Per als barcelonins i per als catalans de mitjan segle XIX, la fàbrica dels Escuder és un dels exemples reeixits de la indústria catalana Era aleshores la fàbrica més important del que s’anomenaven sederies, entenent per aquest nom el conjunt de filatura i tissatge d’aquesta fibra Joan Escuder i Anglada va néixer a Barcelona el 1798 Era fill d’Antoni Escuder i Matas, un mestre velluter que pertanyia a la classe de seders modestos, per no dir pobres Va treballar d’aprenent al taller de Jaume Fàbregas, un mestre veler també modest Es casà amb la filla d’aquest, Eulàlia Fàbregas La…
Albert Einstein a Barcelona
Albert Einstein a l’Escola Industrial de Barcelona Font ETSEIB, UPC Quan Albert Einstein arribà a la ciutat al final del mes de febrer del 1923 culminava un esforç, pel cap baix de tres anys, per a convidar-lo El fenomen Einstein acabava d’esclatar, esperonat entre altres coses pel fet que l’observació de l’eclipsi de sol del maig del 1919 confirmà aspectes de la teoria general de la relativitat, i que, el 1921, el físic alemany havia rebut el premi Nobel pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric L’onada de passió einsteiniana que es desfermà a tot el món des d’aquella època…
El centre cotoner de Barcelona
Certificat d’embarcament de cotó americà destinat a Barcelona, 1880 Els industrials cotoners treballaven amb una primera matèria que els arribava de lluny Calia importar-la i assegurar-se’n el proveïment Com a epíleg a la presentació de les més importants empreses cotoneres catalanes en el procés d’industrialització, dediquem aquestes darreres pàgines a l’estructura d’aquest comerç d’importació i als primers projectes de conrear cotó a la Península, com a alternativa a la importació La relació dels industrials amb aquests dos temes és directa, com es podrà veure Efectivament, el…
Fragment dels Usatges de Barcelona
Pàgina d’un exemplar dels Usatges de Barcelona , segles XIII-XIV ACA-ECSA / GS “12 El batlle mort, ferit, apallissat o pres, si és noble i menja pa de forment tots els dies i cavalca, que sigui indemnitzat com un cavaller El batlle que no és noble que rebi la meitat d’aquesta esmena 13 El pagès o tot altre home que no té altra dignitat que la de ser cristià, que li sigui pagada una esmena de sis unces d’or Si ha estat ferit, dues unces Que la mutilació i els cops rebuts li siguin indemnitzats amb diners d’argent, segons estableix la llei 14 Si algú fereix a qualsevol a la cara,…
La Industrial Farinera de Barcelona
Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el…
El Congrés Eucarístic de Barcelona
Ordenació sacerdotal a Montjuïc, C Pérez de Rozas, Barcelona, 31-5-1952 AF/AHC El 1951, com a culminació de la Santa Missió celebrada a Barcelona, el bisbe Gregorio Modrego y Casaus anuncià la designació de la ciutat com a seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el primer després de la Segona Guerra Mundial Fruit de les gestions directes de Gregorio Modrego amb Roma, aquesta designació no encisà en un primer moment el govern franquista, que l’hauria volgut celebrar a Madrid o Sevilla Tanmateix, aviat canvià la seva actitud en comprendre que el congrés era una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina