Resultats de la cerca

Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…

Aleix Soujol Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959 Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm 60 Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada, seguint el sistema Chameroy El…

Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…

Es tracta d’un producte industrial del darrer quart del segle XIX Els seus fabricants són serrallers o calderers que han mecanitzat la seva indústria Pere Màrtir Sancristòfol L’any 1881 tenia una patent d’invenció per a fabricar portes articulades de ferro i acer Tenia el despatx al carrer de Montsió, núm 8, de Barcelona Artur i Alfred Santamaría Pertanyien a una família de serrallers El seu avi, Joaquim Santamaría, començà el negoci el 1816 El 1886 presentaven les seves portes ondulades d’acer com a úniques en el mercat espanyol Tenien la fàbrica al començament del carrer d’Aragó-Consell de…

Factura Vicenç Mañach fou el primer fabricant de bicicletes i creador el 1889 del Centre Velocipedista barcelonès Vicenç Mañach i Pujol era serraller de professió al carrer de Tallers, núm 30, de Barcelona, a la dècada dels anys 1870 Ell es definí més tard com a constructor mecànic, ja que per aplicació de maquinària al seu taller es convertí en fabricant d’eines i peces especials de ferro i s’especialitzà en matrius per a la indústria, accessoris per a pianos i panys de seguretat Però no hauria entrat en aquesta obra si no hagués estat el primer fabricant de bicicletes a Catalunya i a l’…

El primer Manuel d’Arquer tenia una petita línia de vapors a Barcelona el 1863 Dic el primer Manuel, perquè l’hereu de la familia portarà sempre aquest nom i resulta difícil de distingir les generacions a mitjan segle XIX Aquest Manuel d’Arquer té el despatx als Porxos d’En Xifré, tocant a la plaça de Palau Aquest navilier posà a la venda pública, el 1864, una " máquina inglesa de un superior sistema para fabricar tubos continuos de plomo, con todo lo anexo a dichas máquinas" Diari de Barcelona , juny del 1864, pàg 6 298 Quan un navilier ven en subhasta un article és que una mercadería…

Un manyà o serraller és un artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro, que pertany a l’etapa anterior a la industrialització Els gremis de manyans són medievals A Catalunya hi havia una gran tradició en aquest treball del ferro La industrialització suposa l’aplicació del vapor, primer, i de l’electricitat, després, com a energia per a realitzar les tasques pròpies dels manyans Les possibilitats es multipliquen, no tan sols per la quantitat de producte acabat, sinó per 1’ampliació de la capacitat d’aquells artesans Amb la introducció de les tècniques de la fosa del ferro o segona…

És evident que Felip Muller no era català, però no en coneixem el lloc d’origen, tot i que el nom és inequívocament germànic Els seus successors donaran l’any 1830 com el de l’inici de les seves activitats a Catalunya A la Guia de Barcelona del 1942, que és la primera publicada que inclou una relació de les distintes activitats econòmiques de la ciutat, Felip Muller té un apartat propi en què està sol “romanero o constructor de pesos y balanzas” La romana és una balança rudimentària portàtil, de ferro forjat que, com el seu nom indica fou una aportació dels romans Factura de Roca Parés…

Tomàs Rosal era un serraller del carrer de Carders de Barcelona, el 1842 La seva evolució va ser la clàssica de l’artesà a l’industrial El 1849 és afinador i constructor de bàscules i romanes al Portal Nou La seva clientela són els botiguers, magatzemistes, farmacèutics i argenters El 1856 ha engrandit els seus tallers i es dedica a la fabricació de llits de ferro “que tienen la comodidad de poder plegarse, ocupando un reducido espacio” Diari de Barcelona , juliol del 1856, pàg 5 641 i de bàscules i romanes de tota mena El negoci es va ampliar i uns anys més tard tenia el despatx al passatge…

Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911  Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…