Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Els Escuder, a Barcelona
Per als barcelonins i per als catalans de mitjan segle XIX, la fàbrica dels Escuder és un dels exemples reeixits de la indústria catalana Era aleshores la fàbrica més important del que s’anomenaven sederies, entenent per aquest nom el conjunt de filatura i tissatge d’aquesta fibra Joan Escuder i Anglada va néixer a Barcelona el 1798 Era fill d’Antoni Escuder i Matas, un mestre velluter que pertanyia a la classe de seders modestos, per no dir pobres Va treballar d’aprenent al taller de Jaume Fàbregas, un mestre veler també modest Es casà amb la filla d’aquest, Eulàlia Fàbregas La…
La Companyia Peninsular Sucrera
El Banc de Catalunya i uns comerciants de colonials Títol del Banc de Catalunya, promotor i financer del projecte industrial La Companyia Peninsular Sucrera fou un ambiciós projecte de cultiu de canya i fabricació de sucre amb terres i establiment industrial a Almeria Al final dels anys setanta del segle XIX, quan encara el sucre s’identificava amb el procedent de la canya de sucre, el govern espanyol, que controlava les colònies productores del Carib, aplicà uns aranzels i unes mesures tendents a protegir el sucre de canya espanyol, aquell que es produïa a les províncies andaluses d’Almeria…
Els Rifà, la fàbrica de Malards i els Botey a Manlleu, Gurb i Ripoll
El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…
La Companyia d'Indústries Agrícoles, SA
La Azucarera del Jalón, SA 1904-1911 Els fundadors d’esquerra a dreta drets, Josep Suñol i Casanovas, Jaume Carner i Romeu i Antoni Constansó i Constansó asseguts, Juli Barbey i Poinsard i Enric Miret i Martínez Cincuenta años de la Compañía de Industrias Agrícolas , 1962 La General Azucarera de España, SA, constituïda el 1903, es proposava crear un autèntic monopoli i controlar així el preu del sucre, que havia iniciat un fort descens com a conseqüència de l’èxit de la llei del 1899 i l’excés de producció en el mercat L’operació consistia a integrar totes, o gairebé totes, les empreses…
El teatre a l'època modernista
Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…
El modernisme a Terrassa i la seva escola de paisatge
Terrassa, la «ciutat del fum», com l’havia descrita el poeta romàntic Pere Antoni Ventalló, era una ciutat plenament industrial en els anys del Modernisme Fàbriques i magatzems industrials modificaven radicalment el paisatge urbà En els anys de la Revolució Industrial, un reguitzell de fets havia convertit Terrassa, juntament amb la seva veïna Sabadell, en capdavantera de la indústria de la llana a tot l’Estat L’any 1833, s’installava la primera màquina de vapor, una nova força motriu que, ateses les dificultats per a l’obtenció d’aigua a final de segle, des del 1884, es complementaria amb l’…
Els Turull, a Sabadell
La primera generació etapa pre-industrial i política local Pau Turull i Font La família Turull El cognom Turull està vinculat a Sabadell des del segle XVI, com a mínim Bertomeu Turull, casat amb Aldonça, eren pares d’un Antoni Turull que el 1597 fou un dels candidats a sagristà del retaule de Sant Feliu, un càrrec honorífic i honorable No obstant això, a efectes d’aquesta obra el primer personatge de la família és Pau Turull i Font 1766-1844, que representa l’entrada de la família en el segle de la indústria Al començament del segle XIX hi ha quatre Turull a les relacions de fabricants de…
L'escenografia durant el modernisme
Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…
La lluita per la modernitat en l'arquitectura del País Valencià
És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…
La música en el modernisme
Preliminars Homenatge a l’Orfeó Català, de l’Ajuntament de Vilafranca 1900, dibuixat per Adrià Gual RM L’enorme interès que va desvetllar el Modernisme artístic a partir dels anys 1960 ha fet créixer l’atenció envers altres aspectes d’aquell moviment, i entre aquests també, encara que menys, pels seus aspectes musicals La primera qüestió que se’ns planteja en abordar aquest tema és si el període del que anomenem Modernisme va tenir una música pròpia, identificable com a tal, o si el millor que podem fer és parlar de «la música en l’època del Modernisme» Si ho fem així, podrem apreciar en…