Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
Els Lacambra i la Farga d'Ordeig. Laminats i caldereria de coure
Francesc Lacambra i Pujadas Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya La Farga d’Ordeig L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze El succeirà, a la seva mort 1824, el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a llauner en una guia del 1849 A…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
Frederic Ciervo. Comptadors de gas
Des del moment en què es va fabricar gas per a l’enllumenat va sorgir el problema de com calcular-ne la utilització per part de l’usuari Primer la facturació es feia per hores de llum utilitzable, que eren les hores de nit Però aquest sistema perjudicava l’usuari, si encenia els seus llums per sota de la mitjana, i perjudicava l’empresa si l’usuari els posava al seu màxim lumínic L’expressió comptador de gas és francesa, però foren els anglesos els qui trobaren el sistema de calcular el gas utilitzat, bé per conèixer la producció del gas en una fàbrica, bé per conèixer el volum utilitzat per…
Miquel Escuder. Màquines de cosir i motors de gas
Miquel Escuder i Castellà, extret de Terrassencs del 1800 , de Baltasar Ragón Miquel Escuder i Castellà va néixer a Terrassa l’any 1835, fill de pares artesans Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima Allí és on es convertí en un mecànic experimentat, que voldrà independitzar-se i fabricar el seu propi producte La producció industrial de Miquel Escuder correspon a tres etapes històriques diferents Són les següents 1862-1879 dedicació exclusiva a la fabricació de màquines de cosir 1879-1900 els motors de gas es convertiren en els principals productes…
Planas i Flaquer, de Girona. Turbines, màquines per a la indústria paperera i construccions elèctriques
Planas, Junoy, Barné i Companyia Antoni Planas i Escubós donà impuls a l’empresa creada pel seu pare, introductora de la turbina a Catalunya i a l’estat Retrat publicat a Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Joan Planas i Castañer pertanyia a una familia establerta a Girona el 1823 i procedent de la comarca d’Osona El seu pare installà una fa-briqueta de filats i teixits de cotó, que era l’ofici que coneixia Girona, però, no era una ciutat de tradició tèxtil A mitjan segle hi havia tan sols dues empreses d’aquest estil la de Joan Planas i fill i la Viuda i fills de Bosch A Girona, en canvi…
Valls Germans. Màquines per a la indústria alimentària
La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…
Els Comas. Màquines de vapor i buidatge d'estàtues de bronze
L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona , 1887 El 1855, la foneria Comas és esmentada ja com una de les…
Josep Serra i Sió. Màquines per a la filatura de cotó, a Manlleu
Josep Serra i Sió Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Josep Serra i Sió va néixer a Roda de Ter el 24 de juny de 1877 Als deu anys va entrar com a aprenent de teixidor en una fàbrica del seu poble Interessat per la mecànica féu aquest aprenentatge en un taller de Terrassa Després treballà en diferents empreses com a muntador, torner i ajustador El 1902, es constituí a Manlleu Costa i Serra, Societat en Comandita, que es proposava de construir maquinària tèxtil, però que es dedicà sobretot a les reparacions L’ordre dels noms significava, en aquest cas, que Josep Serra era el soci tècnic,…
Gustau Gnauck. Màquines per a gènere de punt, a Mataró
Al final del segle XIX, Mataró ja era el centre de la industria del gènere de punt La dotzena llarga de fabricants que hi havia importaven la seva maquinària principalment d’Alemanya Un alemany, Gustau Gnauk, va crear a la fi de segle una fàbrica de màquines de gènere de punt a Mataró El Mercurio , 1924 Narcís Colomer, un fabricant que havia co-mençatel 1880, va demanar a l’empresa proveïdora alemanya que li muntés les màquines que havia comprat El 1885 es presentà a Mataró Gustau Gnauck, que va fer la feina encarregada El 1890, Gustau Gnauck va tomar per que-dar-s’hi I va crear una petita…
Francesc Duran i Cañameras, màquines per a teixits de llana, a Sabadell
Francesc Duran i Cañameras Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Francesc Duran i Cañameras va néixer a Martorell l’any 1837 El 1863 obrí a Sabadell un taller mecànic al carrer de Riego Aleshores Sabadell era una ciutat on la indústria anava guanyant terreny a l’agricultura, però aquesta encara hi tenia un bon paper No és d’estranyar que la seva primera dedicació fos la fabricació de premses per al vi i molins de vent per a elevar l’aigua L’ambient industrial guanyà la partida al professional D’aquí l’interès en els telers mecànics que Duran i Cañameras coneixia i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina