Resultats de la cerca

Etiqueta La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant Per començar, tenim el nom de Casas, que és molt corrent, ara i aleshores, i facilita les…

Acció dels Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme Un darrer intent de crear una siderúrgia a la platja de Can Tunis de Barcelona, 1900 Aquesta societat anònima es constituí a Barcelona el 6 de juny de 1900 Els socis constituents foren dues empreses barcelonines Fills de Miquel Mateu i Viuda i Fills de Gaspar Quintana La primera era una empresa comer-cialitzadora de peces de ferro i acer, amb domicili i magatzems al carrer del Peu de la Creu a Barcelona La segona era una veterana foneria de ferro, que fabricava estufes i cuines El gerent de l’empresa fou Damià Mateu i…

Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…

L’any 1863 la societat Karr, Samà i Soler inaugurà una ferreria a la població de Vila-rodona comarca de l’Alt Camp Eren dos vila-novins i un enginyer francès L’impulsor de l’obra fou l’enginyer Eugène Karr, un personatge que havia estat director de ferreries a França i, després, vice-cònsol del seu país a Barcelona Era germà d’Alphonse Karr 1808-80 un periodista i escriptor força conegut a l’època i no tant després Eugène va ser el pare de Carme Karr 1865-1943, escriptora en català, una de les primeres veus femenines de la nostra literatura, directora de Feminal i collaboradora de La Veu de…

Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la contribució industrial…

El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic…

Els germans Alexander, escocesos d’Edimburg, establiren una foneria a la Barceloneta que s’especialitzà en la fabricació de màquines de vapor La imatge mostra publicitat dels tallers Anuario Riera, Guía General de Cataluña, 1897 Els germans Alexander eren escocesos d’E-dimburg, installats a Barcelona abans del 1850 David, Thomas i William Alexander Easton Tots tres foren empresaris i tots tres treballaren en el sector del metall, però el gran actuà pel seu compte David Alexander fou un dels fundadors de Font, Alexander i Companyia, l’intent fracassat d’alts forns al Clot de Barcelona morí…

La Farga de Bebiè Barcelona Artística e Industrial , 1919 El suís Edmond Bebiè construí la que fou una de les primeres filatures de cotó a Catalunya La Farga de Bebiè és una fàbrica i colònia tèxtil, tot i que el seu nom indica que hi havia hagut una farga catalana, que obtenia lingots de ferro per aquell vell procediment Després hi hagué un molí i es continuà dient farga La installació d’una filatura al final del segle XIX no varià el nom popular La tradició és precisament això mantenir el nom vell, malgrat els canvis introduïts, que l’han desvirtuat totalment La farga i el molí eren…

Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a…