Resultats de la cerca

La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…

Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…

El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…

Anunci Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística celebradas en Barcelona en 1872 La Industrial Cotonera 1853-1877 tingué també una història curta, amb la dissolució de la societat al capdavall La societat fou autoritzada per Reial Ordre de 8 de juny de 1853 i es constituí l’1 de juliol del mateix any Tenia un capital molt important dotze milions de rals o 600000 duros, representats per 6000 accions de 2000 rals cadascuna L’objectiu social era, lògicament, el filat i el teixit de cotó Utilitzava mule-jennies , selfactines i contínues Tenia una fàbrica de filats a Barcelona, el carrer d’…

L’any 1863 la societat Karr, Samà i Soler inaugurà una ferreria a la població de Vila-rodona comarca de l’Alt Camp Eren dos vila-novins i un enginyer francès L’impulsor de l’obra fou l’enginyer Eugène Karr, un personatge que havia estat director de ferreries a França i, després, vice-cònsol del seu país a Barcelona Era germà d’Alphonse Karr 1808-80 un periodista i escriptor força conegut a l’època i no tant després Eugène va ser el pare de Carme Karr 1865-1943, escriptora en català, una de les primeres veus femenines de la nostra literatura, directora de Feminal i collaboradora de La Veu de…

Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…

Ramon Monroig i Valls va tenir una formació universitària Va estudiar medicina, cirurgia i farmàcia a Barcelona, però el seu interès va evolucionar ràpidament cap a la fabricació de productes químics Presumia d’haver après l’ofici a través dels seus coneixements teòrics i a base d’experimentació, sense haver realitzat cap mena d’aprenentatge pràctic L’any 1837 inicià la seva producció, conjuntament amb Joan Gualbert Subirá, un altre fabricant, també protagonista d’aquest capítol El producte escollit aleshores fou el clorur de calci descolorant, que mereixé una medalla de plata a l’Exposició…

La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…

Amb Erasme de Gònima un industrial català fa fortuna i es promou socialment a la Catalunya del segle XIX Els fabricants d’indianes del segle XVIII i fins ben entrat el XIX són personatges de recursos modestos i poc qualificats en la societat barcelonina en general Els comerciants, els propietaris i els terratinents, amb o sense títols de noblesa al darrere, tenen un status social superior És cert que durant el segle XVIII hi ha personatges com Canals o Canaleta, fabricants d’indianes tots dos, que guanyen diners i fins i tot en el primer cas el títol de Baró de la Vall Roja Però no tenen…