Resultats de la cerca

Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l…

Francesc Bassols fou el primer fabricant de teixits de lli a gran escala, a Vic, al final del segle XVIII Aquest caràcter d’introductor és vàlid per a Catalunya i per a l’estat, i li era reconegut des de mitjan segle XIX La presència de diferents fàbriques de teixits de lli vinculades a diferents branques de la família Bassols farà que la capital de la comarca d’Osona sigui l’única ciutat de Catalunya en la qual hi ha indústria de lienzos ordinarios y otros obrajes de lino y cáñamo, en una data tan llunyana com el 1824 Frigola Les referències parlen del 1790 com l’…

Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la…

Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i Josep Solsona…

Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets postal del començament del segle Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt el Maresme el 1842 Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries Hi havia 12 obrers Dotze anys després, les coses no havien canviat les mateixes pues i el mateix…

Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una…

Paper comercial de Josep Canals 1898 Josep Casals recollirà l’esforç de Jaume Sadó en una empresa de teixits de lli que fabricava sobretot jocs de taula, primer a Canet de Mar i després a Barcelona Jaume Sadó s’establí a Barcelona el 1835 Eren els anys en què el cotó s’anava imposant, relegant així les altres fibres Però hi havia productes per als quals el cotó no era adequat o no donava prou qualitat És el cas dels jocs de taula fins que requerien el lli com a primera matèria El cotó es reservava per a les estovalles i tovallons de més baix preu El 1844 Jaume Sadó presentarà a l’Exposició…

El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi installaren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30…

Pere Alier i Vidal La Ilustració Catalana , 1911 Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’installaren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das Cerdanya Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits Primer a la mateixa Cerdanya i…

La Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats és el resultat de l’únic procés de concentració industrial en el sector tèxtil, que es produeix a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX Camil Fabra es farà càrrec de l’empresa del seu sogre, Ferran Puig, i el 1884 promourà la constitució de la primera societat anònima tèxtil, després de trenta anys la Successora de Fabra i Portabella, aplegant els seus interessos amb els dels manresans Portabella La família Puig-Fabra Mentrestant, uns empresaris escocesos havien constituït Noves Filatures del Ter, en el que serà la primera inversió…