Resultats de la cerca

Anunci de MC Butsems i Fradera Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1910 La pedra calcària és molt corrent arreu del món Un cop triturada i sotmesa a un procés de deshidratació en un forn, se n’obté la calç Aquesta, barrejada amb sorra i aigua dóna l’argamassa, que ha estat el material bàsic de construcció de la història Els romans en milloraren la qualitat en trobar una calç hidràulica, és a dir, una calç que es podia utilitzar sota l’aigua sense que es desfés Per aconseguir-ho, barrejaren una pedra volcànica —la putzolana— al conjunt de calç, aigua i sorra o…

Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni apte per a la…

Sabadell ha estat un feu de la llana i dels industrials llaners No obstant això, hi ha dues excepcions Bonaventura Brutau i els seus successors, i Prat Carol i Companyia Són les dues empreses cotoneres, i quasi les úniques, que tenen el seu centre d’actuació a la ciutat del Vallès vegeu també Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter Josep Prat i Lagarriga va néixer a Solsona el 1821 en l’anomenat Molí dels Capellans Als sis anys la seva família passà a residir a Sabadell Aleshores a Sabadell el protagonisme de la llana no era tan absolut com ho fou uns anys després La primera aparició…

Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…

Manuel Pereña, quatre bancs i Francesc Cambó Manuel Pereña i Salvatella era un català establert a Brusselles, interessat en el negoci surer Fou el creador i el principal accionista de la Compagnie Commerciale et Industrielle du Liège CIL, que farà una tasca d’integració d’una gran quantitat d’empreses sureres europees aprofitant la situació de crisi del sector El 1929, Manuel Pereña projectà crear a Madrid La Industrial Corchera Ibérica SA, amb un capital de 15 milions de pessetes, aportant les filials de CIL a Espanya Entre aquestes empreses n’hi havia tres de catalanes La Suberina, SA i La…

Miquel Escuder i Castellà, extret de Terrassencs del 1800 , de Baltasar Ragón Miquel Escuder i Castellà va néixer a Terrassa l’any 1835, fill de pares artesans Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima Allí és on es convertí en un mecànic experimentat, que voldrà independitzar-se i fabricar el seu propi producte La producció industrial de Miquel Escuder correspon a tres etapes històriques diferents Són les següents 1862-1879  dedicació exclusiva a la fabricació de màquines de cosir 1879-1900  els motors de gas es convertiren en els principals productes…

La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…

El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…

Dues empreses, fins a cert punt La fàbrica i la colònia Sedó, d’Esparreguera, formen un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya Al costat del riu Llobregat, les seves edificacions i el vell aqüeducte que portava l’aigua des del salt del Cairat són encara emblemàtics d’una indústria cotonera en la primera línia europea Però can Sedó va ser abans can Puig, una família sense cap relació de consanguinitat amb els seus successors I tan importants foren els uns com els altres Si tingueren un denominador comú fou el fer compatible l’activitat industrial amb la política, amb…