Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Casanovas i Comià
Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren…
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…
Antoni Bergnes de las Casas
Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…
Lluís Muntadas. La Indústria Elèctrica SA i Làmpades Z
La Indústria Elèctrica, SA Lluís Muntadas Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Lluís Muntadas i Rovira 1865-1911 era fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny, fundador i president de L'Espanya Industrial, SA, la més important empresa tèxtil catalana Però va preferir obrir-se camí pel seu compte, al marge de l’empresa dominada per la família Va estudiar enginyeria industrial i se n’anà després a Suïssa, on continuà els estudis a l’Escola Politècnica de Ginebra Acabats aquests es va posar a treballar com a professional a la Compagnie de l’Industrie Electrique d’aquella ciutat El 1890, quan…
L'alcohol i el gel industrial: Folch i Albiñana
L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…
Els Brusi i el “Diari de Barcelona”
Antoni Brusi i Mirabent, introductor de la litografia La família Brusi Antoni Brusi i Mirabent 1780-1821 fou un impressor barceloní que es convertirà en editor d’un diari, sense abandonar mai el seu caràcter de tècnic de les arts gràfiques La política o, més aviat, els esdeveniments polítics afectaren la carrera professional i el futur d’Antoni Brusi El 1808 esclatà la guerra contra les tropes napoleòniques, que a Catalunya s’anomena la guerra del Francès, i Barcelona quedà sota el control de les tropes ocupants, mentre els resistents campaven d’una ciutat a l’altra L’impressor Antoni Brusi…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…
La cervesa i la SA Damm
La introducció de la cervesa Miret i Tersa i Joan Petit Les primeres marques i les primeres ampolles de l’empresa Damme, en una fotografia de començament de segle XX La cervesa no és, evidentment, una beguda autòctona de Catalunya a l’origen A Catalunya es conegué a conseqüència d’importacions de França —Alsàcia—, Bèlgica, la Gran Bretanya i del que després serà Alemanya Els introductors eren persones procedents d’aquests països, que aportaran la tècnica de fabricació, primer artesanalment i després com a indústria El farmacèutic Ronquillo, autor d’un interessant Dicionario de Materia…
Josep Ferrer i Vidal. Autoritat moral i prestigi industrial
Josep Ferrer i Vidal 1817-1893 Josep Ferrer Vidal Caixa de Barcelona Industrial nascut a Vilanova i la Geltrú, fou un home amb autoritat moral en la societat catalana de l’època Josep Ferrer i Vidal nasqué a Vilanova i la Geltrú Baix Penedès el 1817 Era una ciutat molt abocada al mar i al comerç marítim La primera font de riquesa al començament del segle XIX era la fabricació d’aiguardents i l’exportació de vins Les primeres indústries que es desenvoluparen foren les connectades amb aquestes activitats, com la construcció de bótes de vi i la de cèrcols de ferro El seu pare devia ser un…
El cotó
Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…