Resultats de la cerca

La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…

A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar “ Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes” , diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou vegeu Llovet…

M Carles Butsems i el seu gendre Josep Fradera del mosaic hidràulic al ciment Paper comercial M Carles Butsems inicià les seves activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics El 1891 incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera M Carles Butsems inicià les activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics Devia ser el primer o dels primers en aquesta producció Un mosaic hidràulic és una rajola per a pavimentar interiors formada per dues capes La primera matèria era sorra i calç hidràulica per a les dues capes, però la segona capa, la del fons, era…

La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…

Artur Elizalde i Rouvier 1871-1925 nasqué a Matanzas Cuba El seu pare, Salvador, fou un enginyer que treballà en la creació dels ferrocarrils cubans La seva mare, francesa, tenia fortuna i propietats a França Installat a Barcelona, es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol, el promotor del ferrocarril Barcelona-Mataró El 1909, i conjuntament amb els seus cunyats Biada, establí un taller de fabricació de peces de recanvi per a automòbils Era l’època heroica de l’automobilisme en la qual tot just s’estava organitzant una xarxa de concessionaris i representants…

La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…

Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…

Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…

Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…