Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Martí Montaner, a Palamós
Josep Montaner inicià les activitats taperes de la família l’any 1852 a Calonge El 1861 tenia 40 obrers, una empresa mitjana en aquella època Descarregadors de suro al port de Palamós El 1871, Josep Montaner traslladà el negoci i la fàbrica a Palamós, sota la raó social de J Montaner i Companyia El seu fill, Martí, s’hi havia incorporat Martí Montaner i Coris serà el qui transformarà aquella empresa mitjana en una gran empresa, des del moment en què anirà a nom seu M Montaner i Companyia, el 1882 La fabricació era de taps Al final de segle, per servir als seus clients principals, obrí dues…
Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme, SA
Acció dels Alts Forns i Ferreria de la Mare de Déu del Carme Un darrer intent de crear una siderúrgia a la platja de Can Tunis de Barcelona, 1900 Aquesta societat anònima es constituí a Barcelona el 6 de juny de 1900 Els socis constituents foren dues empreses barcelonines Fills de Miquel Mateu i Viuda i Fills de Gaspar Quintana La primera era una empresa comer-cialitzadora de peces de ferro i acer, amb domicili i magatzems al carrer del Peu de la Creu a Barcelona La segona era una veterana foneria de ferro, que fabricava estufes i cuines El gerent de l’empresa fou Damià Mateu i Vila…
Font, Alexander i Companyia (1857-1860)
La societat comanditària Font, Alexander i Companyia es va constituir el mes de novembre del 1853, però el Reial Decret d’autorització porta data del 18 de març de 1857 El 16 d’abril d’aquest any es constituí definitivament la societat i es posà en marxa el seu projecte L'objecte de la Companyia era la fusió del mineral de ferro en forns alts i l’elaboració de tota classe de peces de ferro Els socis personals eren dos Eusebi Font del Sol i Ferrer i David Alexander Easton Font del Sol era un advocat en exercici, de Barcelona David Alexander era un escocès d’Edimburg que juntament amb els seus…
Estabanell i Pahisa. De l'Alt Ter a Centelles
Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…
Els Guixà, a Sant Quirze de Besora
La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep Guixà es dedicava encara a la…
La indústria del lli, el cànem i el jute
Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…
L'alcohol i el gel industrial: Folch i Albiñana
L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…
Els Salvat
Manuel Salvat i Xivixell Manuel Salvat i Xivixell Revista Gráfica , 1901-02 Manuel Salvat era un industrial d’arts gràfiques que es convertirà en editor Manuel Salvat i Xivixell era barceloní Va néixer l’any 1842, fill d’una família de menestrals, molt modesta Als catorze anys va entrar com a aprenent a la impremta de Magrinyà i Subirana, que aquests tenien en un quart pis de la plaça de l’Oli Cal destacar aquest quart pis com a símbol de la congestió ciutadana que hi havia en una Barcelona encerclada per muralles i que literalment s’ofegava Un dels socis de la impremta, abans d’admetre’l li…
Dotres, Clavé i Fabra, a Barcelona
Aquests tres noms configuren una de les grans empreses sederes catalanes de mitjan segle XIX Oferta de la Companyia Lionesa Diari de Barcelona , juny 1857 Gaspar Dotres i Gelabert havia nascut a Blanes el 1795 S’installà a la ciutat de València, on arrelà El 1823 en fou l’alcalde i possiblement per aquesta raó hagué d’exiliar-se quan els liberals com ell foren perseguits De València, que era la capital indiscutible de la seda a l’estat espanyol, passarà a residir a Lió, que era la capital indiscutible de la indústria sedera europea Allí es convertirà en soci minoritari d’una societat…
Pau Miralda i Companyia. La fàbrica dels "panyos" de Manresa
Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…