Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Blanqueig, tintoreria, aprestos i acabament
a filatura i el tissatge El fil o la peça teixida han de rebre un tractament que els doni les característiques que se’n demanen, abans d’entrar en l’etapa de confecció Són tractaments ben diversos en els quals la mecànica i la química tenen un paper essencial Són procediments aplicables a totes les fibres tèxtils Durant la segona meitat del segle XIX es va anar fixant a Catalunya una especialització industrial tèxtil al voltant del blanqueig, l’estampació, el tint i l’aprest del fil o dels teixits Són operacions molt diverses i algunes molt complexes Les indústries que les…
Johnston, Shields and Co, L'Escocesa
Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i cortinetes de tul L’empresa…
Capellades, la capital del paper de fil
Postal de la primeria de segle El terme municipal de Capellades, de 2,90 km 2 , és el més petit de la comarca de l’Anoia i un dels més reduïts de Catalunya No obstant això, és un dels centres industrials paperers catalans i el seu nom va ser sinònim de qualitat, de manera que els fabricants dels municipis veïns es presentaven sovint com a fabricants de Capellades "El fonament principal de l’existència i prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen onze milions de litres diaris" Gran Geografia Comarcal de Catalunya , vol IV, pàg 326 En un país…
Els Forgas, a Begur
Lletra de canvi de Francesc Forgas, 1884 L’empresa surera es creà a Begur el 1790, segons afirmava la mateixa família Però l’impuls li arribà de Francesc Forgas i Elias, nascut al mateix Begur el 1824 Era un comerciant de corall, que vendrà també taps de suro i que aviat es concentrà en la fabricació de taps destinats a l’exportació En collaboració amb Esteve Roura, de Calonge, el 1870 obrirà una oficina a Londres, mercat tradicional dels tapers catalans També conjuntament amb Roura, comprà grans extensions de terreny a la província de Cadis, cobertes d’alzines sureres, que li asseguraven la…
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
Josep Monteys. El tintorer esdevingut estampador
Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un…
La Teneria Barcelonesa, a Horta
Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…
De la siderúrgia a la metal·lúrgia
Les foneries o tallers de segona fusió Ferrocarrils de via estreta destinats a la línia de Barcelona-Clot-Sant Andreu, construïts per La Maquinista Terrestre i Marítima, Diccionario Industrial, C Camps i Armet Els esforços per a crear una siderurgia catalana estaven abocats al fracàs mentre es mantingués el sistema d’alts forns alimentats per mineral de ferro i foc de carbó d’hulla o de coc A Catalunya no hi havia ferro suficient, ni carbó de qualitat El que es mantenia i augmentava era la demanda de màquines i productes metallúrgics, la columna vertebral de tota industrialització L’empresari…
Els Comas. Màquines de vapor i buidatge d'estàtues de bronze
L’empresa s’inicià el 1830, segons pròpia manifestació, anys més tard, quan l’antiguitat era un símbol de garantia El seu fundador, Josep Comas, tenia un taller de construcció i reparació de màquines al carrer de Sant Bartomeu, al Raval de Barcelona Deu anys més tard era un taller modest, un de tants que es dedicava a fondre peces de ferro per a màquines de filar La foneria Comas s’especialitzà en la construcció de màquines de vapor i després en el buidatge d’estàtues de bronze Publicitat a la guia Indicador General de Barcelona , 1887 El 1855, la foneria Comas és esmentada ja com una de les…
La Ferreria de la Mare de Déu del Remei (1862-1881)
Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió del treball,…