Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Els germans Masllorens, d'Olot
Etiquetes de Manuel Masllorens i Saderra La família Masllorens és un cas de fidelitat al sector tèxtil i a Olot, ja que la seva dedicació a aquestes activitats supera llargament els 200 anys, segons es pot veure en el quadre adjunt sobre denominacions i titulars de l’empresa familiar El primer de la sèrie devia ser un teixidor de llana, ja que la seva trajectòria és anterior a la introducció del gènere de punt Les diverses generacions segueixen tot el procés d’industrialització comencen en l’etapa pre-industrial i arriben a la plena mecanització amb els telers moderns Com a…
Del paper de tina al paper continu
El paper full per full Anunci de paper de tina aromatitzat de la casa Guarro Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full La primera matèria era el drap de lli, de cotó, seda, llana o cànem, és a dir, de qualsevol tipus de teixit Però els draps de lli i de cotó eren els que donaven un paper de més qualitat i eren els que s’havien d’utilitzar si es volia obtenir paper per a escriure o per a imprimir, mentre que si es pretenia fabricar paper d’estrassa o cartó, qualsevol tipus de drap era bo Abans que res, calia classificar el drap segons…
La industrialització dels manyans
Un manyà o serraller és un artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro, que pertany a l’etapa anterior a la industrialització Els gremis de manyans són medievals A Catalunya hi havia una gran tradició en aquest treball del ferro La industrialització suposa l’aplicació del vapor, primer, i de l’electricitat, després, com a energia per a realitzar les tasques pròpies dels manyans Les possibilitats es multipliquen, no tan sols per la quantitat de producte acabat, sinó per 1’ampliació de la capacitat d’aquells artesans Amb la introducció de les tècniques de la fosa del ferro…
L'estam
Dues fases del pentinament mecànic de llanes SAPHIL 1929 L’estam és el fil resultant de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura Els estamers constituiran una classe especial dintre de la indústria llanera L’estam és el fil resultant de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura Les fibres curtes de la llana es destinaven a la carda, mentre les més llargues seguien un sistema especial de filatura, tal com s’ha explicat en la introducció d’aquest capítol Si el fil obtingut pel procediment de la carda es destina sobretot a la producció de draps, el fil…
Blanqueig, tintoreria, aprestos i acabament
a filatura i el tissatge El fil o la peça teixida han de rebre un tractament que els doni les característiques que se’n demanen, abans d’entrar en l’etapa de confecció Són tractaments ben diversos en els quals la mecànica i la química tenen un paper essencial Són procediments aplicables a totes les fibres tèxtils Durant la segona meitat del segle XIX es va anar fixant a Catalunya una especialització industrial tèxtil al voltant del blanqueig, l’estampació, el tint i l’aprest del fil o dels teixits Són operacions molt diverses i algunes molt complexes Les indústries que les…
Del petroli de cremar als lubricants i a la gasolina
Catalunya explotà pissarres bituminoses de les quals es podia extreure petroli Un exemple fou la Petrolífera de Bagà, al Berguedà Fins al darrer quart del segle XIX el petroli o oli mineral era utilitzat només per a l’enllumenat o per a la calefacció Després arribarà l’etapa dels olis lubricants i finalment la de les gasolines i altres productes petroliers, aplicables al motor d’explosió El petroli arribarà tard a Catalunya per la senzilla raó que no se’n trobarà fins el 1973 Si més no en forma de jaciments El 1849 van entrar pel port de Barcelona 22 lliures de petroli per un…
Andreu Basté, a Sant Andreu del Palomar
Etiqueta Andreu Basté pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX Els seus successors installaren la fàbrica a Sant Andreu de Palomar Andreu Basté i Bofarull pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX L’any 1829 tenia ja la seva fàbrica al carrer de Moles, entre el carrer Comtal i la muralla de la ciutat, després carrer de Fontanella Tenia quaranta telers manuals El 1850 encara es trobava al mateix lloc, però ara fila i teixeix a la vegada, en el que és una evolució clàssica Ha superat ja l’etapa…
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…
Els Sacrest, d'Olot
Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització catalana La…
Renaud Germain
La primera empresa de perfums catalana s’establí el 1847 i el seu nom, Renaud Germain, denota l’origen francès Van obrir un despatx a la rambla del Centre de Barcelona i donaren als seus productes el nom de Perfumeria Higiènica Publicitat a El Mercurio , 1910 Publicitat a España Arte-Comercio-Industria , 1927-28 L’any 1851 publicaren el seu primer catàleg, que ens dóna els següents productes a la venda sabons de tocador de totes classes, amb essències diverses, des de la de rosa, de violeta i d’ametlles amargues, fins a la d’escarola pomades de diferents olors, per a senyora destaquen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina