Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Els Balcells. La tradició manresana de la seda
Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…
Josep Carroggio. El darrer del segle XIX
El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial Primer com a escrivent a la…
Francesc Oller, a Cassà de la Selva
Descordant la surera a dalt carregant la pelada a baix La Ilustració Catalana , 1903 Francesc Oller i Martinell va néixer a Cassà de la Selva el 1869 El seu avi era taper i la població, arran de les Gavarres, tenia una llarga tradició surera Als setze anys passà a França Durant algun temps treballà com a carrador en una fàbrica de Tolosa Després s’establirà a la Xampanya, primer a Epernay i després a Reims El 1892, quan tenia vint-i-tres anys, creà la seva pròpia empresa, que tenia dues seus la francesa a Reims i la catalana al seu poble La guerra de 1914-18 aturà per força les seves…
Antoni Feliu i la indústria llinera, SA. Els inicis de la confecció
Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets postal del començament del segle Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt el Maresme el 1842 Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries Hi havia 12 obrers Dotze anys després, les coses no havien canviat les mateixes pues i el mateix…
Manufactures del Suro, a Palafrugell
Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…
Els Romaní
Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas El Romaní era…
Els Juncosa, xocolaters
Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom…
La blonda, un producte artesanal
Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata, però també es…
La Manufacturera de Cardes i Altres Objectes de Cuir, SA
Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a dir, 104 000…
Leopold Sagnier, Vero Vidal i Josep Pellicer: la Fabricació Nacional de Colorants, SA
Factura de la fàbrica de matèries colorants artificials i productes químics Vero VidalL’industrial Vero Vidal, amb la collaboració tècnica de l’enginyer Leopold Sagnier, fou el primer a establir una fàbrica de colorants artificials, si bé molt dependent d’empreses proveïdores alemanyes A la mort de Vero Vidal l’empresa continuà a nom de la seva vídua L’introductor a Catalunya de les tècniques de producció artificial de colorants fou Leopold Sagnier i Villavecchia, que s’associà successivament a dos empresaris Vero Vidal i Josep Pellicer La història començà el 1881 i s’acabà amb la creació d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina