Resultats de la cerca

Les colònies El predomini de les “colònies” és el tret destacat del paisatge industrial català Nadal, J, “La formació de la indústria moderna” dins Catalunya, la fàbrica d’Espanya L’expressió “colònia” és del legislador espanyol, quan el 1855 promulga una llei sobre l’establiment del que anomena colònies agrícoles Es tracta de fomentar l’agricultura i uns centres de producció agrícola L’estat atorgarà uns beneficis fiscals als seus propietaris i alguns beneficis personals als seus treballadors —especialment l’exempció de fet del servei militar Una colònia, per definició, és una població…

L’edifici de l’arquitecte Muncunill a Terrassa, a començament de segle L’empresa es constituí el 1892 És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc…

Anunci dels mosaics Escofet Tejera i Companyia Llibre del Centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1886-1946 Els materials de construcció per excellència han estat històricament la terra cuita, la pedra i l’argamassa L’argila cuita en forns i assecada donarà origen als maons Les bòviles són les installacions encarregades de la seva fabricació, prop de les terres que utilitzen com a primera matèria Però l’argila és també utilitzada pels terrissaires, que donen forma a la terra argilosa i construeixen tota mena d’objectes com olles, càntirs, cassoles o…

Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana El Vapor Buxeda Vell Panorama Fotográfico , 1891 Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer…

Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la…

Paper comercial de La Felicense, a Sant Feliu de Codines Josep Baró construí una important fàbrica cotonera en el terme de Santa Coloma de Gramenet La seva especialitat eren els mocadors Josep Baró i Pallerols 1857-1905 començà les seves activitats industrials com a soci de Domènec Tey i Puigdollers al començament de la dècada dels anys vuitanta Muntaren una fàbrica de teixits de cotó a Sant Feliu de Codines que es deia La Felicense, que funcionava a nom seu al cap de poc El 1883 s’establí pel seu compte en un descampat als afores de Santa Coloma de Gramenet Allí hi construí una…

Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color…

Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es lliguen…

La Revolució Industrial va donar al cotó un paper de protagonista en els canvis que imposava, conjuntament amb el carbó i el ferro Són, segurament, les tres primeres matèries fonamentals el carbó com a font d’energia, el ferro com a component de les màquines i el cotó com a producte manufacturat per excellència La Gran Bretanya perdé al final del segle XIX la seva gran colònia americana —els Estats Units— que era la primera potència mundial productora de cotó, però durant el segle XIX bastí un imperi colonial immens, dins del qual protegirà la producció de la planta l’Índia, les illes del…