Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
La llum de gas
Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir assassinat a…
El Col·legi de Confiters i Adroguers de Barcelona
Aquest collegi integrava tots els professionals xocolaters de la ciutat de Barcelona i era tan antic com el producte que fabricava L’any 1656 idearen una maquinària pròpia per a treballar la pasta de cacau, que fou molt elogiada per tots els qui la conegueren La tradició del collegi explicava que el 1664 uns francesos en feren una còpia, que posteriorment formà part del conservatori de màquines de París Títol d’una de les aportacions fetes per a installar la màquina de vapor El Collegi de Confiters i Adroguers de Barcelona installà una màquina de vapor el 1848 per a la seva fàbrica de…
La sucrera de Vic
La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria La seva existència, però, té dues etapes distintes, separades per un llarg parèntesi Miret i A i M Planas L'obra del guerriller carlí Martí Miret i Queraltó, nascut a la Granada Alt Penedès l’any 1846, participà activament en la tercera guerra Carlina, lluitant al costat del general Savalls El pretendent carlí li atorgà el títol de vescomte de Castellfollit Acabada la guerra, optà per entrar a l’exèrcit espanyol amb el mateix títol de brigadier que tenia amb els carlins Fou…
De la vidriera catalana a la fabricació mecànica del vidre
Vidre, cristall i mig cristall Secció de tallament i embalatge d'una fàbrica de vidre Banca Marsans, Anuari , 1926 El vidre és un producte conegut per algunes civilitzacions des d’una remota antiguitat, però aplicable tan sols a la fabricació de peces petites i de decoració És una substància dura obtinguda per la fusió de sílice —que és l’element vitrificador—, un àlcali —que acostuma a ser el carbonat potàssic o el de sosa— i la calç, com a element estabilitzador de la mescla La fusió s’obté en un gresol i en forns sotmesos a una elevada temperatura El cristall és un vidre amb distinta…
Ballber i Companyia, a Terrassa
Paper comercial, 1892 Ballber i Companyia és una de les empreses llaneres més antigues de Terrassa Lletra de canvi, 1870 Segons la mateixa empresa, aquesta tenia el seu origen l’any 1820, a Terrassa El seu nom no és recollit correctament pels documents de l’època i això complica enormement les coses És Balbé per a Madoz 1849, Ballert per a la Revista Industrial 1856, Vallvet per Giménez Guited 1862 Són pocs els cronistes que reprodueixen el seu nom sense errors Madoz en el seu Diccionario ens diu que és una de les fàbriques de draps “más adelantadas ” Produeixen mocadors i franelles,…
Els Bastinos
Etiqueta de Bastinos editors Els Bastinos són una bona representació del que foren els llibreters editors Els Bastinos són uns bons representants del que foren els llibreters-editors Una família de menestrals barcelonins que, sense un gran volum de vendes, ocupen tot el que és el procés de fabricació del llibre la impressió, l’enquadernació, l’edició i la venda Joan Bastinos i Coll va néixer a Barcelona l’any 1816 Va entrar com a aprenent a la llibreria-impremta que tenia Ignasi Estivill al carrer de la Bòria D’allí passà a casa dels Brusi, on aprengué tot el que es relacionava amb la…
Els Mayolas i Claudi Sanpere
Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic…
Adobar pells
El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…
La Industrial Farinera de Barcelona
Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina