Resultats de la cerca

La família Compte i Viladomat L’empresa Compte i Viladomat fou creada per Ramon Compte i la seva esposa Maria Viladomat en el tercer quart del segle XIX Eren fabricants de teixits de cotó per tradició familiar Tant els Compte com els Viladomat són noms que abunden en els registres de filadors i cotoners del Berguedà a mitjan segle Ells, però, s’establiren a Cardona i quedaren fortament vinculats a la vila, que fou el seu centre industrial L’esposa de Ramon Compte era germana de l’esposa d’Esteve Comellas, el creador de la colònia del Guixaró Compte i Viladomat ocuparà dos edificis històrics a…

Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas El Romaní era…

Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel…

La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca…

Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…

El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…

La família Guarro La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII El 1698 va…

La societat anònima Anunci de la societat anònim Barcelona en la mano , 1884 La Industrial Paperera és l’única empresa anònima que es creà durant la febre d’or 1881 dedicada a la fabricació de paper La Industrial Paperera, SA és l’única empresa anònima que es creà a Barcelona el primer any de la febre d’or 1881, dedicada a la fabricació de paper I una de les poques d’industrials, cal afegir, ja que la majoria de les creades aquell any i el següent es proposaven allò que ara en diríem fer negocis, sense saber ben bé quins, i tenien un clar caràcter especulatiu El promotor de l’empresa fou…

Girona en una postal del començament del segle XX La sèquia Monar, d’origen medieval, pren les aigües del Ter al seu pas per Bescanó Té un recorregut de 6 km fins a desguassar al riu Onyar, després de passar per Salt, Santa Eugènia i Girona El desnivell obtingut per la sèquia servia per a moure uns molins fariners, que eren de propietat municipal gironina, des del segle XVII L’any 1841, Felip Flores i Miquel Armengol, dos gironins, iniciaren tractes amb l’ajuntament de Girona per obtenir el traspàs dels seus drets sobre la sèquia, que pensaven destinar a moure un molí paperer L’oferta que va…

La família Miquel Els Miquel i els Costas formen part de la classe emprenedora i paperaire de Capellades, com els Romanyà, els Romaní o els Vilaseca Aquesta classe es dedica a la indústria paperera, mentre que a Sabadell i a Terrassa es dedica a la llana Perquè hi ha una tradició quees transmet de pares a fills i s’adapta a les circumstàncies de l’època I amb la mateixa dispersió d’esforços El pare té un molí paperer i dos dels fills continuen el negoci, cadascun pel seu compte Si els néts fan el mateix ens trobem amb nombrosos…