Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Calç, ciment i pòrtland
Anunci de MC Butsems i Fradera Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1910 La pedra calcària és molt corrent arreu del món Un cop triturada i sotmesa a un procés de deshidratació en un forn, se n’obté la calç Aquesta, barrejada amb sorra i aigua dóna l’argamassa, que ha estat el material bàsic de construcció de la història Els romans en milloraren la qualitat en trobar una calç hidràulica, és a dir, una calç que es podia utilitzar sota l’aigua sense que es desfés Per aconseguir-ho, barrejaren una pedra volcànica —la putzolana— al conjunt de calç, aigua i sorra o grava La…
Els Alts Forns de Catalunya, a l'Hospitalet
La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat La Ferreria…
Els Salvadó, a Puigcerdà
La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…
Els Marfà, a Mataró
La família Marfà El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815 Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del que era un…
De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt
Fàbrica de Salt Sucesora de J Coma y Cros SA, 1850-1950 Joan Coma i Xipell, fill de Tremp, Erasme Ciuró i Auter, de Granollers, i Jaume Clavell i Isern, de Mataró, constituïren a Barcelona el 15 de novembre de 1850 la societat Coma, Ciuró i Clavell amb un capital de 50000 duros, aportats a parts iguals El domicili era al Raval barceloní, al carrer del Marquès de Barberà L’objecte de la societat era la compra-venda de tota mena d’articles i la manufactura de teixits de cotó Vol dir comerç i indústria cotonera Els tres titulars eren comerciants a Barcelona que aquell any compraren una fàbrica…
Material per a Ferrocarrils i Construccions, SA
La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…
L'Aurora. Paper continu i pasta de paper
La societat anònima La creació de L’Aurora, SA té un gran parallelisme amb la de La Gerundense, SA Aquesta es constituí el 1843 i L’Aurora dos anys més tard Les dues es proposen fer paper continu amb l’ajut d’energia hidràulica i les dues disposen d’una majoria de capital gironí i del suport de capital de fora de la ciutat L’Aurora, SA Socis constituents 1845 i evolució del capital 1945-1912 El 1843, mentre es constituïa La Gerundense, Francesc Reigt obtenia de l’ajuntament de Girona la concessió de la sèquia que rebia l’aigua de l’Onyar en forma d’emfiteusi perpètua Si la primera s’…
L'electroquímica de Flix. I finalment, la Sosa!
L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava cap a França i altres països…
La Companyia d'Indústries Agrícoles, SA
La Azucarera del Jalón, SA 1904-1911 Els fundadors d’esquerra a dreta drets, Josep Suñol i Casanovas, Jaume Carner i Romeu i Antoni Constansó i Constansó asseguts, Juli Barbey i Poinsard i Enric Miret i Martínez Cincuenta años de la Compañía de Industrias Agrícolas , 1962 La General Azucarera de España, SA, constituïda el 1903, es proposava crear un autèntic monopoli i controlar així el preu del sucre, que havia iniciat un fort descens com a conseqüència de l’èxit de la llei del 1899 i l’excés de producció en el mercat L’operació consistia a integrar totes, o gairebé totes, les empreses…
Els Sert. Catifes i tapisseria
Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…