Resultats de la cerca

Josep Montaner inicià les activitats taperes de la família l’any 1852 a Calonge El 1861 tenia 40 obrers, una empresa mitjana en aquella època Descarregadors de suro al port de Palamós El 1871, Josep Montaner traslladà el negoci i la fàbrica a Palamós, sota la raó social de J Montaner i Companyia El seu fill, Martí, s’hi havia incorporat Martí Montaner i Coris serà el qui transformarà aquella empresa mitjana en una gran empresa, des del moment en què anirà a nom seu M Montaner i Companyia, el 1882 La fabricació era de taps Al final de segle, per servir als seus clients principals, obrí dues…

La sèmola és un producte intermedi de la mòlta de cereals La de blat era i és utilitzada per a fer pastes alimentàries La pasta més corrent és el fideu Per això a Catalunya els semolers eren anomenats també fideuers Uns fideus que s’utilitzaven sobretot per a les sopes La seva confecció era artesanal fins a la segona meitat del segle XIX Anuncis de pastes alimentàries de Magí Quer Compañía Transatlántica , 1927 Magí Quer crearà una important empresa de producció mecànica de pastes alimentàries Magí Quer i Bertran era un semoler barceloní que vivia a la parròquia de Santa Maria del Mar de…

Catalunya explotà pissarres bituminoses de les quals es podia extreure petroli Un exemple fou la Petrolífera de Bagà, al Berguedà Fins al darrer quart del segle XIX el petroli o oli mineral era utilitzat només per a l’enllumenat o per a la calefacció Després arribarà l’etapa dels olis lubricants i finalment la de les gasolines i altres productes petroliers, aplicables al motor d’explosió El petroli arribarà tard a Catalunya per la senzilla raó que no se’n trobarà fins el 1973 Si més no en forma de jaciments El 1849 van entrar pel port de Barcelona 22 lliures de petroli per un valor de 176…

España Comercial e Industrial Álbum artístico , 1902 El sabó fou el primer detergent conegut i utilitzat La seva antiguitat és considerable Catalunya i la resta de l’Estat en produïen en abundància al començament del segle XIX Es tractava del sabó anomenat dur, obtingut pel tractament dels olis o greixos amb sosa càustica, seguint el procediment descobert pel químic francès Leblanc Era el sabó de batalla, utilitzat per a la higiene personal o per a la indústria, sota diferents formes i composicions Barcelona, Sevilla, Alacant i les Balears es distingien per la quantitat de sabó que venien a…

Etiqueta La Manresana fou el nom comercial de Canals i Cia, que seguí la tradició polvorera de la capital del Bages Els productes d’aquesta empresa anaven destinats a cartutxos de caça i a barrinades per a obres públiques Quan es diu d’una persona que no ha inventat la pólvora, volem expressar que es tracta d’una persona no gaire intelligent, més aviat curteta La pólvora fa molts anys que s’inventà Els seus orígens són llunyans i probablement venia de la Xina Va ser introduïda a Europa pels àrabs i des del segle XII ja s’utilitzava entre nosaltres per a matar-nos i per a caçar La Manresana El…

Acció de l'Aprestadora Española, SA datada el 1856 L'Aprestadora Española, SA va ser autoritzada per un Reial Decret de 28 de setembre de 1853, tres mesos més tard que L’Auxiliar de la Indústria El capital serà exactament el mateix 6 000 000 de rals en 3 000 accions de 2 000 rals cadascuna L’objecte social també era el mateix El domicili i la primera fàbrica, amb caràcter provisional, eren al carrer de la Riereta de Barcelona, núm 15 La junta de govern estava formada per President  Francesc Camps i Artigas Vocals Bonaventura Coniell i Parés, comerciant Ramon Durant Josep Daurella, comerciant…

La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…

La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –agost del 1871…

Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…