Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Dibuixos d’arquitectura gòtica: mostres, traces, trasllats...
La construcció de les catedrals gòtiques es duia a terme sota la direcció tècnica d’un mestre d’obres, el perfil professional del qual va evolucionar des de la pràctica artesanal a peu d’obra cap a una concentració preferent en les tasques del projecte, prefiguradores de l’arquitecte modern Un dels passos decisius dintre d’aquest procés evolutiu va ser l’adopció del dibuix com a mètode de disseny per tal de respondre a la creixent complexiitat que revestia la planificació de les obres de les catedrals Les notícies sobre dibuixos d’arquitectura no són rares en la documentació catalana dels…
Lletres, caràcters, tipus i fonts: l’univers tipogràfic
Arran de la difusió dels ordinadors, a través del menú Fonts el públic s’ha trobat de sobte amb una gran varietat de lletres disponibles i ha hagut d’aturar-se a pensar per a què servien Ha observat que es poden distingir a grans trets —les romanes pels peus, les egípcies pel gruix dels peus, i els pals secs per la manca de peus— o per detalls formals quant al perfil —perquè són arrodonides o anguloses— també ha vist diferències en els caràcters estructurals —la inclinació de les cursives, el gruix de les negretes— que cal seleccionar en un altre menú…
L’escultura romana de bronze i altres materials
Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…
La indumentària a l’edat mitjana
Durant els primers segles de l’Edat Mitjana es va continuar portant el vestit en forma de túnica tradicional del Baix Imperi Romà, amb aportacions del vestit ajustat al cos dels pobles del nord que havien envaït Roma Les formes de la indumentària eren comunes per a tots els territoris romanitzats El vestit de l’època romànica correspon als segles XI i XII El vestit llarg va ser adoptat pels homes dels estaments superiors la túnica curta era usada pels camperols i els menestrals, i el vestit femení cobria i anullava les formes del cos sota amples vestidures i mantells El segle XIII va ser una…
La pintura dels pintors
El 20 de novembre de 1975 moria el general Franco La transició política cap a la democràcia era un fet, però els canvis ja s’havien anat preparant sense esperar aquesta mort Els artistes de la nova generació tenien al voltant de trenta anys i poc havien viscut de les clandestinitats i les lluites, dels mites artístics d’abans F Garcia Sevilla deia el 1994 referint-se a aquells anys « La realitat havia canviat, feliçment per a nosaltres En aquelles condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
Arquitectura civil i urbanisme a Catalunya a l’època romana
Arquitectura civil i urbanisme als inicis de la romanització Aquesta llarga fase de la història de Catalunya que s’anomena època romana és un període especialment creatiu en els camps de l’urbanisme i de l’arquitectura Va ser aleshores quan Catalunya entrà de ple en la societat urbana i quan molts dels nuclis urbans actuals iniciaren la seva història De fet, quan s’analitza l’urbanisme d’aquest període s’historien els orígens de les ciutats més importants que havien d’assumir durant els segles següents el màxim protagonisme en la vertebració del país I en aquestes ciutats, l’arquitectura hi…
D’ara i de sempre
La Rambla de Barcelona La passió de ramblejar La Rambla és el lloc amb més ambient de la ciutat de Barcelona, pàtria dels escriptors i els artistes una avinguda amb un ample passeig central que va des de la plaça de Catalunya fins al port Fins al 1860 se n’havien conservat les muralles, i la zona no va ser realment urbanitzada fins al segle XVIII Ara és un lloc dedicat a l’oci i al turisme, amb bars, hotels, botigues, teatres i les característiques parades de venda de flors i de petits animals domèstics El primer tram, el més proper a la plaça de Catalunya, s’anomena Rambla dels Estudis o de…
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
L’escultura preromànica i romànica a Catalunya
Consideracions generals L’escultura romànica potser és, als ulls dels homes del final del segle XX, l’expressió més característica de tot l’art medieval, juntament amb les catedrals gòtiques Probablement, aquesta no és una visió correcta si es té en compte la mentalitat dels homes de l’Edat Mitjana La principal forma d’art, la que demanava més planificació tant econòmica com conceptual, era sens dubte l’arquitectura L’orfebreria, l’esmalteria, la illuminació dels manuscrits i les arts precioses en general, per la mateixa riquesa dels materials utilitzats i per la incidència que tenia en el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina