Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Efecte de les infraestructures de transport en els mamífers
Els carnívors suposen el 10% dels atropellaments mortals de mamífers A la fotografia, teixó Meles meles atropellat en un voral de la carretera Minuartia / Ferran Navàs L’extensió de la xarxa viària i ferroviària i la intensificació de la construcció de noves vies d’alta capacitat comporten una pressió creixent sobre la conservació de les poblacions de mamífers i de la fauna en general, a més de riscos per a la seguretat viària per collisions amb senglars i cèrvids A banda dels impactes causats per la pèrdua i la pertorbació dels hàbitats que resulten alterats pel traçat de les carreteres i…
El barranc d’Algendar
S’Hort de Dalt, a Es Canaló La població establerta al barranc d’Algendar ha hagut d’adaptar-se a les difícils característiques topogràfiques de l’indret, però sovint ha aconseguit una remarcable integració a l’ambient Ernest Costa El barranc d’Algendar 13, entre els principals espais naturals de Menorca En un contrast molt marcat amb la costa de Tramuntana, el migjorn menorquí es caracteritza per una plataforma miocena, calcària i sensiblement plana Aquesta contrada emergí, segons suposen els geòlegs, fa uns vint milions d’anys, temps en el qual l’erosió hídrica ha desenvolupat sobre la xarxa…
Isard
El dimorfisme sexual de l’isard Rupicapra rupicapra afecta la forma de les banyes, més gruixudes i amb el ganxo més tancat en el mascle a baix que en la femella a dalt També les dimensions del coll, el perfil del ventre i, sobretot, el pinzell de pèls del penis ajuden a diferenciar ambdos sexes Gustavo Hormiga, original L’isard és un animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo molt característiques presents en ambdós sexes La seva imatge és inconfusible Durant l’estiu no és fàcil distingir un sexe de l’altre i, moltes vegades, cal recórrer a l’observació de la…
Els briòfits: molses
En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…
L’impuls de l’esdeveniment
La Ciutadella De l’Exposició al Zoo Víctor Balaguer va ser l’iniciador d’una campanya que es va dur a terme a través de les publicacions periòdiques del moment amb la finalitat d’aconseguir l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona, una fortalesa situada al barri de la Rivera, que s’havia construït en època de Felip V per tal de frenar qualsevol iniciativa de rebellió de la ciutat La fi de la Revolució de Setembre del 1868 va suposar l’entrega a Barcelona de la superfície ocupada per la construcció per part del general Prim en aquest emplaçament, s’hi pretenia fer el parc de la Ciutadella…
Els grans escriptoris. Del segle X a l’eclosió romànica (segles XI-XII)
Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…
D’ara i de sempre
La Rambla de Barcelona La passió de ramblejar La Rambla és el lloc amb més ambient de la ciutat de Barcelona, pàtria dels escriptors i els artistes una avinguda amb un ample passeig central que va des de la plaça de Catalunya fins al port Fins al 1860 se n’havien conservat les muralles, i la zona no va ser realment urbanitzada fins al segle XVIII Ara és un lloc dedicat a l’oci i al turisme, amb bars, hotels, botigues, teatres i les característiques parades de venda de flors i de petits animals domèstics El primer tram, el més proper a la plaça de Catalunya, s’anomena Rambla dels Estudis o de…
La pintura en el realisme
L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que volia un art que li parlés un…
Arquitectura civil i urbanisme als darrers anys de la República: el segle I aC
Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…
L’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX
Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…