Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Els bancs catalans
La història dels bancs catalans moderns comença amb el Banc de Barcelona el 1844 i s’acaba els darrers anys del segle XX En aquesta obra s’ha dedicat el mateix espai a les caixes que als bancs Però el contrast és impressionant, si tenim en compte la continuïtat de les empreses estudiades Els articles de les caixes ens parlen d’onze entitats, deu de les quals es mantenen i manifesten un gran dinamisme en els moments actuals Els dedicats als bancs catalans són una prova fefaent de l’existència de nombroses iniciatives en el sector financer, però el seu balanç és desolador Només s’ha mantingut…
Ramon Benedito
Diversitat i coherència El disseny i l’alta tecnologia És interessant comprovar com els dissenyadors més destacats poden sintetitzar la situació del disseny català en conjunt Quan hom es refereix a Ramon Benedito es comprova que, representant fidel de les millors condicions de la seva generació —que no parteix ja de la formació autodidàctica de l’anterior—, està en la cruïlla de tres línies diferents Com ha assenyalat Esperança Rabat Benedito Design , 1995, en la seva trajectòria «conviuen còmodament conceptes de disseny semiartesà i productes d’alta tecnologia, projectes de petites i de…
Banc del Foment de Barcelona (1881-1883)
La constitució Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882 Es creà el 30 de novembre de 1881 L’objectiu social era, com sempre, amplíssim “ Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas ” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés D’acord amb aquest objectiu, el capital és…
La decoració dels teixits de seda i cotó de la indumentària durant el segle XVIII
El teler seder manual, anomenat teler de llaços o a l’estirada, arribà al segle XVIII a un gran perfeccionament tècnic, i s’hi podien fabricar teixits de dibuixos complicats i bells alhora El teler de llaços consistía en un teler manual en el qual l’ordit passava pels llisos i la pinta i també per uns mallons que anaven units a unes cordes que pujaven a la part superior del teler i després descendien verticalment pel costat, l’anomenat ram Per teixir calia la figura del teixidor, que premia els pedals per obrir la calada, és a dir, separar els fils de l’ordit, í poder passar-hi la llançadora…
Renaixement i Barroc. Arquitectura civil i urbanisme
Introducció L’arquitectura i l’urbanisme del període del Renaixement i del Barroc a Catalunya són els subjectes del present estudi S’ha abordat partint de la base que ambdós termes responen a moviments importats –aliens–, aplicats a una cronologia que, formalment i conceptualment, pot adaptar-se amb més o menys precisió a Catalunya al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII S’ha convertit en un lloc comú començar totes les revisions de l’art del Renaixement i del Barroc a Catalunya esmentant el baix concepte que en el passat s’ha tingut d’aquests períodes artístics, que s’ha atribuït al…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVI
Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…
SA Arnús-Garí (1910-1942)
Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare i el seu…
El treball
L’art popular és, tal com ja s’ha repetit, una activitat creativa present en totes i cadascuna de les activitats humanes, i el treball és tota activitat productiva que transforma unes matèries primeres en productes de consum quotidià que faciliten la vida primària dels humans Hi ha dues característiques en l’ésser humà que ens interessa retenir en aquest capítol l’una és la capacitat per a la transmissió cultural i l’altra, que serveix de suport a aquesta, és la capacitat d’usar energia i de crear artefactes D’aquests artefactes, n’hi ha que serveixen als humans per protegir-se del medi,…
Caixa de Manlleu (1896-1994)
Logo de la Caixa de Manlleu La creació de la Caixa d'Estalvis de Manlleu 1896 Manlleu, el 1896 El canal de les fàbriques, a Manlleu, en postals del començament del segle XX La població de Manlleu tenia una mica més de 5 000 habitants el 1896 Una població relativament petita, si la comparem amb altres seus de caixes d’estalvis catalanes Inferior fins i tot a la de Vic, la capital de la comarca d’Osona —11 600 habitants el 1900—, a la qual pertany Manlleu Però Manlleu tenia una característica pròpia era la capital industrial d’Osona, el centre d’un nucli fabril, que inclou Roda, Sant Hipòlit,…