Resultats de la cerca

El període que va del 1955 al 1961-62 inclou els Salons de Maig impulsats per l’Associació d’Artistes Actuals, els intents per organitzar un Museu d’art contemporani a Barcelona a la Cúpula del Coliseum, els grups d’abstractes Zerofigura, Cicle d’art d’avui, Cogul i les escoles d’art FAD, 1960 Elisava, 1963 Eina, 1967 El ressò de Dau al Set es trobava encara en l’obra de Francesc Garcia Vilella, Joan Brotat Barcelona, 1923, Josep Guinovart Barcelona, 1927, i Armand Cardona Torrandell Barcelona, 1928 entre d’altres Ramon Rogent 1920-1968 va tenir un gran i efímer pes al seu taller es van…

Subsistir en la foscor A poc a poc van anar sorgint iniciatives de tarannà més modern que promulgaven un retorn a l’art d’avantguarda Cal citar en primer lloc el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona que, a més d’organitzar debats i conferències dins el camp de la plàstica, realitzava exposicions de joves artistes, alhora que concedia beques per anar a París La figura clau del Cercle va ser Josep M de Sucre Entre els primers que van gaudir d’aquests avantatges hi havia alguns noms importants de la plàstica Arnau Puig, Fornells Pla, Ignasi Mundó, Xavier Valls, Ràfols-Casamada,…

És propi de la cultura francesa del darrer terç del segle XX d’assumir que un president del país passarà a la història més pels projectes culturals que haurà desenvolupat, sobretot en el camp artístic, que no pas per altres raons Pompidou, el primer, amb el centre d’art que fa que el seu nom sigui conegut arreu del món De Gaulle no va saber aprofitar la personalitat de Malraux en aquests àmbits, Giscard d’Estaing amb el Museu d’Orsay, que no va poder acabar, i sobretot Mitterrand han portat aquest concepte molt enllà El doble septenni de François Mitterrand 1981-95 no es va acabar guanyant…

És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…

« En el nostre segle els gravats han arribat a un alt grau de perfecció i els nostres gravadors ens han donat tant gran nombre d’ells sobre tota classe de matèries, que es pot dir amb certesa que s’han convertit en els dipositaris de tot el més bell i més curiós del món » Tant de bo poguéssim fer nostres les paraules amb què l’acreditat teòric francès Roger de Piles glossava els gravadors contemporanis en el seu tractat L’idée du peintre parfait , publicat a París l’any 1699 En absolut es correspon, però, aquest panorama amb el de l’àmbit català, com tampoc no era comparable el nivell dels…

Granada Els jardins de Rusiñol Granada és important, sobretot per l’Alhambra, una de les mostres més riques d’arquitectura musulmana de la península Ibèrica i que més ha seduït viatgers i artistes Seguint el pas dels francesos a Catalunya, cal esmentar el viatge de Marià Fortuny al juny del 1870, quan arribà a Granada, i ràpidament, segons una carta escrita al seu amic Martí Rico, s’hi trobà molt a gust hi veia una ciutat molt pintoresca on es podia moure lliurement Va treballar a l’Alhambra i als seus entorns i es va esplaiar en una recerca personal de la llum D’aquesta etapa són obres com…

El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…

Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…

La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…

L’obertura de Catalunya al món Amb l’arribada del Romanticisme els intercanvis de Catalunya amb l’exterior s’intensificaren És una tendència que amb alts i baixos s’ha anat consolidant i ampliant fins avui Catalunya va esdevenir europea en primer lloc per les estades dels seus artistes en els dos grans centres de creació plàstica més permanents, primer Roma i després París També, però, cal insistir en la importància dels viatges, viatges d’estudi o de descoberta, viatges romàntics cap a l’art medieval dels primitius italians, o més exòtics cap a ambients septentrionals o amb penetracions en…