Resultats de la cerca

Auguste Rodin 1840-1917 Monument a Honoré de Balzac 1893, no installat en bronze a París fins al 1939 FF El Modernisme artístic català –deixant una mica de banda l’arquitectura, que va ser la més original de les arts modernistes del nostre país– va extreure bona part de les seves idees de l’art europeu de la fi de segle, alhora que també revertia ocasionalment en ell a través dels constants viatges i estades que els artistes del nostre país van fer a l’exterior, especialment a París Allà és on l’afany de modernitat que sentien els modernistes d’aquí trobava una bona pedrera per als seus…

Normalment, l’escultura de bronze i altres metalls més nobles durava poc en el seu lloc d’origen, atès el caràcter valuós d’aquests materials, susceptibles de ser fosos i transformats Per aquesta raó, no hi ha gaires restes escultòriques metàlliques, i la troballa de peces de mida natural és sempre excepcional, tot i que n’hi havia força als paisatges romans, tant urbans com rurals Si la durada de les estàtues de bronze no acostumava a ser gaire llarga, encara ho era menys la d’aquelles que eren recobertes d’una làmina d’or n’ha sobreviscut només un fragment molt petit a Empúries Cal destacar…

Al segle XX van tenir lloc una sèrie de fets que van canviar el vestit i les formes de producció Un dels canvis més importants de la historia del vestit de dona va ocórrer a la dècada del 1920, quan la dona es va treure, sembla que definitivament, la cotilla, es va escurçar les faldilles i es va tallar els cabells, amb què trencà els tabús del vestit mantinguts durant segles En la dècada del 1960, la dona va arribar a mostrar no només les cames sinó també les cuixes, i va eliminar encara més tots els tabús sexuals relacionats amb el fet de mostrar les cames L’home va tornar a esdevenir un…

La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…

Billy Guillem Perés 1893-1968 Illustració a La Rondalla del Dijous , editada per L’Avenç 1908-09 BC El Modernisme fou un fenomen que omplí tota una època de la cultura catalana en totes les seves manifestacions, per això no és rar que també arribés la seva influència en un camp tan «senzill» com el de les publicacions per a infants Tanmateix el Modernisme va ser, almenys al començament, un fenomen culte, amb la qual cosa només una part de la producció per a infants –part important en qualitat però no tant en quantitat–- pot qualificar-se de modernista, ja que la majoria de les publicacions…

Durant el Modernisme, la formació dels pintors i escultors ja no era exclusiva de les escoles oficials de Belles Arts Aquestes escoles –a Barcelona Llotja– havien perdut prestigi entre els aspirants a artista, ja entre els primers modernistes, i es considerava que estaven anquilosades i que predicaven un academicisme rutinari que calia defugir Per suplir-les, molts pintors del tram final del vuitcents català exerciren un mestratge privat –Tomàs Moragas, Modest Urgell, Lluís Graner– i alguns d’ells formalitzaren aquest mestratge en forma d’acadèmies particulars Marià Pidelaserra, Emili…

Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…

La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…

La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…

El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…