Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
L’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX
Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…
El naixement de l’art romànic i l’obertura al món
Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…
L’escultura romana ideal, els retrats i la decoració de les vil·les
L’escultura exempta ofereix un bon repertori de representacions iconogràfiques de les divinitats, que eren disposades tant als espais públics com als privats Les imatges de déus que sovintegen més a Catalunya són les de Bacus, Venus i Diana El gènere del retrat va assolir una difusió enorme en l’art romà Les representacions d’emperadors i de membres de la seva família permeten de reconstruir els programes iconogràfics que nodrien la propaganda imperial Els retrats de personatges privats,…
Els bitllets durant la Guerra Civil (1936-39)
L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules…
Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic
Dates històriques Segles VIII-X Art Preromànic 911 Sunyer I, comte de Barcelona 950-992 Borrell II, comte de Barcelona 985 Al-Mansur saqueja Barcelona 988 El comte Borrell II de Barcelona es desvincula del rei franc Hug Capet 992-1018 Ramon Borrell, comte de Barcelona 1017-1035 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona 1018 Abat Oliba, bisbe de Vic 1035-1076 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona 1097-1131 Ramon Berenguer II, comte de Barcelona 1131-1162 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Arquitectura Segle IX 819 Fundació del monestir de Sant Genís de Fontanes Rosselló 822 Fundació del…
L’espai domèstic
El concepte d’espai domèstic és un instrument d’anàlisi desenvolupat per sociòlegs i antropòlegs que han descrit el treball realitzat en la unitat familiar que inclou la producció de béns i serveis, així com la reproducció i l’educació dels infants Això inclou, per dir-ho de manera resumida, a més de les tasques estrictament productives pròpies de l’activitat agrícola, ramadera o artesanal del grup familiar, les associades a la preparació i conservació d’aliments i, en altres moments històrics, també a la confecció del vestit i el calçat per a tots els elements humans que formen part de la…
La pintura del 1700 al 1775: del barroc tardà a l’acadèmia
La desfeta política de l’11 de setembre de 1714 no influí d’una manera traumàtica en el desenvolupament de la pintura, que seguí de manera decidida un fort ascens qualitatiu No es aliè a aquest renaixement l’arribada a Barcelona dels artistes àulics de l’Arxiduc Carles, en especial Ferdinando Galli, Il Bibienna Amb ell es formà Antoni Viladomat, el més pluritemàtic pintor català setcentista i, alhora, mestre dels germans Tremulles, un dels quals, Francesc, enllaçarà amb l’art de la cort espanyola i francesa en les seves estades a Madrid i París Altres artífexs també van ajudar a situar la…
Arquitectura i urbanisme d’època preromànica i romànica
La ciutat En parlar de la ciutat del període romànic, cal tenir ben present el pes que hi va tenir l’organització romana constituïda a Catalunya sobretot durant l’Antiguitat tardana La continuïtat entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, tant pel que fa a l’estructura urbana com a l’arquitectura, és un fet irrefutable que es constata a mesura que es va avançant en l’estudi dels nuclis urbans altmedievals Més important que el castell, la ciutat continuava sent durant l’Edat Mitjana romànica l’element principal del paisatge monumental, perquè era el nucli on es concentraven les…