Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Els programes d’identitat corporativa: el joc de les marques
Elaborar programes d’identitat corporativa és l’especialitat del disseny gràfic que més directament intervé en l’activitat econòmica en una societat industrial que ja ha passat per diverses fases Si a l’inici calia convertir els productes en mercaderies, a l’actualitat, aquestes mercaderies s’han tornat serveis en un planeta que ha esdevingut un gran poble un mercat que ja no creix ni pot créixer més La funció del disseny gràfic consisteix, aquí, a dissenyar el comerç i, per aquesta raó, és el successor d’aquell genèric art comercial del qual es parlava just abans i poc després de la Guerra…
Del XXV aniversari de l’ADI-FAD a la primavera del disseny català
L’anàlisi dels anys transcorreguts des del 1985 permet parlar de maduració definitiva del disseny industrial català Aquell any es van celebrar els vint-i-cinc de la creació de l’ADI-FAD, amb una convocatòria especial dels Delta dedicada a premiar els millors dissenys produïts des del 1960 Van agafar un nou impuls les diverses exposicions del disseny en altres països, moltes d’organitzades pel BCD, com Design in Catalonia, amb el patrocini de la Generalitat Una altra mostra de la importància que va aconseguir el disseny en el conjunt de la societat va ser la creació dels Premios Nacionales a…
Òscar Tusquets
La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir modernitat,…
Els impresos: petites joies del disseny gràfic
Probablement Ricard Giralt-Miracle és el dissenyador gràfic de qui millor es coneixen i més es valoren, del conjunt de la seva obra, unes peces petites, insignificants quant a la mida i la funció, pel seu interès gràfic Són els que ell anomenava plaquettes , nadales, felicitacions i, més endavant, calidoscopis Són trossos de paper imprès, de vegades plegat, de formats molt variables però mai no gaire grans, que caben en un sobre i serveixen tan sols per palesar una amistat, per renovar una relació, per expressar una predisposició Des que va fundar Filograf el 1947, Giralt les…
Entre la crisi econòmica i l’obertura conceptual
La crisi econòmica mundial va dificultar però no va impedir el desenvolupament del disseny Va coincidir amb l’obertura democràtica, que va generar illusió i va donar al país un nou impuls Catalunya i Espanya disposaven de noves institucions, que van ser favorables al disseny El 1977, el BCD presentà la primera exposició a l’estranger El 1980 va ser un any crític, però es va superar gràcies a l’ajut institucional Un cop superada la crisi de l’economia mundial, l’interès pel disseny va créixer considerablement, fins i tot popularment, fins al punt que es pot parlar de boom Al mateix temps es va…
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
Vers l’autonomia del disseny gràfic
La història del disseny gràfic modern comença al segle XX Ja sigui perquè el desenvolupament tècnic de les arts gràfiques alliberà dibuixants i dissenyadors de moltes servituds tècniques o perquè l’evolució de la societat demanava nous serveis a la creació gràfica, el cert és que el grafisme modern no va aparèixer fins al tombant de segle, quan es van aprofitar gràficament les possibilitats de la cromolitografia Ara bé, la consolidació professional no va arribar fins a la Primera Guerra Mundial El factor decisiu és l’adveniment de la cultura de massa, fet que va tenir lloc durant la guerra…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…
Hipòtesis de futur
Més enllà dels límits de la cultura artística hi ha els de la cultura patrimonial No fa gaire que el patrimoni del segle XIX no interessava ningú i es destruïa, com poc abans encara es feia amb el del Modernisme Com es conservarà l’art català d’avui El gust evoluciona i amb ell la sensibilitat envers el patrimoni La cultura patrimonial no és fixa ni estable Però, per damunt del com preservar-la, malauradament se situen ben sovint les prioritats dictades per l’economia i la política Aquest és el sentit del nostre temps Estem tots preocupats per l’evolució de la nostra civilització durant els…
Punts de llibre
Els punts de llibre en la història de l’art Els punts de llibre o punts per a la lectura constitueixen un dels aspectes més negligits de totes les arts del llibre en general Sorprenentment, en el moment en què els ex-libris s’han beneficiat d’estudis i catàlegs seriosos arreu del món, tant sobre les qüestions tècniques com de decoració, o de la mateixa història, el punt de llibre, material gràfic de concepció similar, bé que obert a moltes més utilitzacions, com a suport publicitari per exemple, no ha tingut el ressò mínim prop dels historiadors de les arts gràfiques, de les arts decoratives…