Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
El Mestre de Santa Coloma de Queralt i els tallers italianitzants de Tarragona
Art gòtic
Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…
Les festes en el curs de l’any
A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…
Els tallers del primer tres-cents a l’arxidiòcesi de Tarragona
Art gòtic
Crucifixió, i santa Tecla i sant Pau, pintures que ornaven les sarges del reliquiari de santa Tecla, antigament sobre la tomba de Joan d’Aragó al presbiteri de la catedral de Tarragona Aquestes obres són una de les escasses mostres de pintura sobre tela que ens han pervingut MDT – JFarré La primera pintura tarragonina del gòtic s’ha de cercar al segle XIV A la vista del que s’ha conservat, no disposem d’antecedents romànics o de l’estil del 1200, de pintura mural o sobre taula Al segle XIII, en aquests territoris de la Catalunya Nova, aparentment molt més interessats en l’escultura, de fet,…
Els primers tallers trescentistes a Lleida
Art gòtic
Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…
El taller de Lluçà i el seu cercle
Art gòtic
El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…
Les festes en el cicle vital. Els ritus de pas
Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…
El retaule de la Mare de Déu de l’Estrella de la catedral de Tortosa
Art gòtic
L’estructura i la iconografia A la catedral de Tortosa es conserva, al darrere de l’altar major, el retaule de fusta de la Mare de Déu, conegut com el “retaule de l’Estrella” En realitat, es tracta d’un políptic de fusta que combina l’escultura –visible quan el retaule resta obert– i la pintura, a les taules exteriors de les portes La descripció i l’anàlisi de la part pictòrica del retaule s’apleguen en el capítol “La pintura italianitzant a Tortosa” del volum Pintura I d’aquesta collecció, pàg 221-224 Les trenta escenes esculpides de les vides de Jesús i la Mare de Déu s’ordenen en vuit…
El Mestre de Baltimore
Art gòtic
El 1941 Millard Meiss va fer una primera aproximació raonada al tríptic de la Mare de Déu, del Walters Art Museum de Baltimore EUA, en què demostrava el seu origen català Sorgia així la figura d’un “Mestre Català de Baltimore”, que havia desenvolupat una pintura de fortes afinitats amb creacions italianes i que era una alternativa al Mestre de Sant Marc, el qual aplegava aleshores la majoria de les obres considerades actualment del taller de Ferrer i Arnau Bassa vegeu els capítols sobre aquests dos pintors en aquest mateix volum Meiss, 1941 La construcció d’una personalitat La relació del…
Arnau Bassa, hereu i intèrpret
Art gòtic
Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de Siena i el seu equip…
Conservació i difusió del patrimoni oral
Antecedents Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès Enciclopèdia Catalana Des de la seva aparició durant el segle XV, el llibre va esdevenir un component essencial de la civilització occidental i, ara per ara, la seva desaparició tan controvertida entre especialistes de tota mena i anunciada com a inevitable, quan van aparèixer les anomenades noves tecnologies de la informació, no sembla que s’hagi de produir de manera immediata, ni tan sols si arribarà a…