Resultats de la cerca

La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…

Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…

Rondalles per a explicar i rondalles per a llegir A Martorell, pedagog, amb el Grup Escolar de Sarrià el 1938 dirigint una sessió de lectura a l’aire lliure Associació de Mestres Rosa Sensat/Fons Artur Martorell Les rondalles, durant temps i temps transmeses de forma oral, van arribar al paper amb la difusió de la impremta i la feina dels recopiladors Els canvis ocorreguts amb l’inici de la societat industrial van fer possible que la cultura que es transmetia oralment de generació en generació es recollís en forma escrita Aquest fet va suposar grans canvis en la comunicació que afectaren…

La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…

Productes bàsics La gran diversitat de productes alimentaris a l’abast és una de les principals característiques de l’oferta actual de béns de consum Una passejada pels mercats de tot Catalunya mostra una molt extensa varietat de fruita, verdura, hortalisses, carn, peix, espècies, etc Uns productes que procedeixen dels llocs més allunyats del món i que ho fan en una seqüència estacional que les generacions anteriors no coneixien Poder menjar tot l’any productes d’horta de la temporada com ara mongeta tendra o maduixots és un dels fets sorprenents d’aquesta nova cultura alimentària Poder…

La constitució El banc de Francesc Gumà Francesc Gumà, promotor del Banc de Vilanova Valls-Vilanova-Barcelona, 1883 El Banc de Vilanova va ser el primer a constituir-se durant l’etapa de la Febre d’Or És un bon model d’aquesta etapa, ja que en el seu llançament es troben alguns dels factors que caracteritzen el període la vinculació amb els negocis ferroviaris, l’ambició d’uns grans projectes i l’esperit especulatiu dels qui subscriviren accions El promotor del banc fou Francesc Gumà i Ferran 1833-1912, fill de Vilanova, un “americano” que havia fet diners a Cuba i que havia tornat el 1871 a…

Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus característics Hereus de…

Anunci al Diario de Barcelona , 1881 El Banc de Préstecs i Descomptes havia estat concebut com a banc comercial, però aviat va canviar d’orientació És un dels pocs bancs, creats durant la Febre d’Or, que es proposa fer només operacions comercials Però la febre de negocis pot més que la seva voluntat inicial, es fa enrere del que anunciava i entra en uns afers que li comportaran fortes pèrdues i gairebé l’abocaran a la liquidació Una política imposada per la realització dels actius aconseguirà el sanejament d’un banc, que ha reduït fortament el seu capital i la seva continuïtat Durant els…

El banc d’emissió 1863-1874 La creació A mitjan segle XIX, Reus era la segona ciutat de Catalunya per la seva població, tot i que els seus 28 000 habitants quedaven lluny dels 122 000 que tenia Barcelona Havia estat la capital del comerç de l’aiguardent català, el més important del segle XVIII, destinat en bona part a l’exportació, a través dels ports de Salou i Tarragona En aquest moment, però, el comerç de l’aiguardent està de baixa, i ha estat substituït pel de la fruita seca, mentre la ciutat s’industrialitza amb la creació d’empreses cotoneres de primera línia, que utilitzen el vapor com…

La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…