Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
La diversitat cultural a l'antiga Unió Soviètica
Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació Tanmateix, els més…
Dona i treball
La participació de les dones en el món laboral ha augmentat l’últim decenni a gairebé tots els estats del món Els casos de reducció, poc significativa, en aquesta participació s’han experimentat tan sols en alguns països les economies dels quals han estat sotmeses a un profund procés de reconversió, com ara Rússia o les antigues repúbliques socialistes La taxa d’activitat femenina és, però, a tots els estats inferior a la d’activitat masculina Les màximes diferències es localitzen al nord d’Àfrica, els països de l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina i el Carib L’abast de les diferències va des…
São Paulo, metròpoli multicultural
São Paulo, com Nova York, és una de les grans ciutats del món formada a partir de la immigració internacional vegeu el mapa L'europeïtzació del món Al principi del segle XX els percentatges de població estrangera eren molt elevats, fins al punt d’haver estat denominada la ciutat dels italians, ja que aquests representaven gairebé la meitat de la població total El 1920 més d’un terç de la població de la ciutat era estrangera, amb un 16% d’italians d’origen sense comptar-hi, és clar, els seus descendents En el cens del 1950, encara un 15% de la població total era nascuda a l’…
La força del treball
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades publicades en l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament de l’any 2002 i de l’Organització Internacional del Treball OIT, mostra la taxa d’activitat laboral i indica, en els gràfics que l’acompanyen, el percentatge de l’ocupació en els diferents sectors econòmics de la majoria dels estats A més, també hi figuren els estats que no han ratificat cap de les convencions internacionals dels drets fonamentals dels treballadors sobre la llibertat d’associació i de negociació collectiva En el món del…
La biodiversitat
La biodiversitat o diversitat biològica és un concepte que abasta alhora la riquesa i varietat d’espècies d’éssers vius, però també la riquesa biològica considerada des d’altres escales, des de la genètica la variabilitat genètica dins d’una espècie, passant per la taxonòmica diferents categories immediatament per sota o per sobre de l’espècie, fins a la geogràfica àrees geogràfiques diferents que contenen nombres d’espècies també diferents La biodiversitat seria el “diccionari” de la natura, el compendi exhaustiu de tots els components de la flora o fauna d’una determinada regió, o de tota…
El conservacionisme
Probablement, la primera indicació d’abast mundial sobre el fet que la nostra espècie estava afectant de manera notable l’entorn viu va ser el llibre Silent Spring , de Rachel Carson 1962, que denunciava de manera poètica i colpidora els efectes dels plaguicides, en concret del DDT, sobre la fauna silvestre Aquest va ser el veritable desllorigador del sentiment conservacionista, primer als Estats Units, i després arreu del món, per bé que hi ha insignes precursors, des de Humboldt fins a Thoreau, passant per cabdills indis i escriptors naturalistes europeus Com s’ha esmentat en presentar la…
Les polítiques migratòries
Aquest mapa, elaborat a partir de les dades que ofereix la Divisió de Població del Departament d’Economia i Assumptes Socials de les Nacions Unides en el seu informe d’octubre del 2002, mostra les polítiques d’immigració i emigració dels diferents estats És la resposta política als flux0s migratoris vegeu els mapes Les migracions tradicionals i Les noves migracions S’hi pot veure que hi ha 37 estats sense política migratòria situats a l’Amèrica Central i del Sud i a l’Àfrica, aquests darrers amb una incipient estructura administrativa que amb prou feines controla les fronteres…
Els adults
Els estudis demogràfics consideren l’edat i el sexe com dues característiques rellevants En l’anàlisi de l’estructura de la població, cal emfasitzar algunes de les particularitats que presenta El grup que va dels 30 anys d’edat als 64 se sol denominar d’adults joves per a diferenciar-lo de la franja de població que correspon als adults més grans En l’actualitat, aquest grup constitueix als països desenvolupats més del quaranta per cent de la població total En general, és la franja de població que més participa en les activitats productives dels diferents sectors econòmics i, per tant, forma…
Els infants
Una de les variables més importants per les repercussions que té sobre la dinàmica demogràfica, a part la del sexe, és sobretot la de l’edat Malgrat les deficiències que ofereixen les fonts informatives sobre aquest indicador, es pot constatar l’existència d’importants desigualtats espacials, que en l’àmbit mundial ens permeten la diferenciació entre països vells i països joves En general, als estats del Tercer Món, la població jove menor de 15 anys supera el 35% de la població total, mentre que als països desenvolupats aquesta se situa per sota del 25% El factor que explica les desigualtats…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…