Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Els pobles europeus
De l’Europa occidental va sorgir el model polític de l’Estat nació que amb el pas del temps s’anà imposant a la resta del món Aquest model, però, entrà sovint en contradicció amb el que més recentment s’ha anomenat l’Europa dels pobles o de les nacions, que respon a l’aspiració de sobirania de certes nacions sense Estat El romanticisme cercà en la història i la geografia elements que definissin el caràcter dels pobles vinculats, per un passat i un destí comuns, a un projecte o una idea d’Estat, en general identificats amb els interessos concrets de la burgesia emergent La historiografia…
La distribució de la població
L’extraordinari creixement de la població mundial durant els dos darrers segles mil milions d’habitants el 1800 més de sis mil milions el 2000 i la revolució econòmica que s’ha produït s’ha multiplicat per 16 el producte interior brut entre el 1900 i el 2000, i en canvi només s’havia multiplicat per 3 entre el 1800 i el 1900 i per 5 entre l’any 1000 i el 1800 no han pogut, tanmateix, modificar el repartiment de la població mundial que s’ha conformat al llarg de la història Les civilitzacions asiàtiques dels cereals de l’arròs i, en segon lloc, del blat són –com es podria dir que…
El cinema
Per a explicar la situació del cinema al món, en aquest mapa s’ha representat, d’una banda, l’assistència d’espectadors als cinemes i, de l’altra, les produccions de cada país Per completar aquesta doble lectura d’assistència-producció s’hi ha afegit un quadre sobre les importacions dels països més importants i la localització dels principals festivals Pel que fa als índexs més elevats d’assistència, es registren als Estats Units d’Amèrica, on la mitjana és superior a les cinc vegades l’any per habitant, seguits de Singapur, el Vietnam, Islàndia, Austràlia o Nova Zelanda, amb més de quatre…
La diversitat cultural a la Unió Europea
La riquesa cultural d’Europa constitueix una de les seves característiques de marca, però difícilment pot quedar reflectida en aquest mapa, que indica l’origen dels ciutadans dels diversos estats que constitueixen la Unió Europea UE el 2004, amb dades procedents dels censos oficials elaborats el 2001 Les limitacions informatives són efecte de decisions polítiques que impedeixen tenir dades sobre els trets ètnics dels habitants de la UE, al contrari del que s’esdevé correntment als Estats Units d’Amèrica vegeu el mapa La diversitat cultural als Estats Units d'Amèrica , i són conseqüència també…
El teatre
El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a…
L’Alt Camp
Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…
El Tarragonès
Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…
L'Alta Ribagorça
Situació i presentació La comarca de l’Alta Ribagorça, de 426,86 km 2 d’extensió, comprèn tres municipis Vilaller, la Vall de Boí i el Pont de Suert, el cap comarcal Fou creada per una llei de 3 de març de 1988, llei que ordenava la segregació d’aquests tres municipis de la comarca del Pallars Jussà on havien estat atribuïts per la divisió territorial del 1987 per passar a constituir la seva pròpia comarca El resultat fou una comarca de muntanya pirinenca, que limita al N amb la Vall d’Aran al NE, en un petit sector, confronta amb el Pallars Sobirà, a llevant i al S resta envoltada pel…
El Montsià
Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…