Resultats de la cerca

El Mapa geològic de la Catalunya del segle XXI és el resultat d’integrar sis capes d’informació o geotreballs, cadascun dels quals genera una sèrie cartogràfica completa i els corresponents sistemes de bases de dades associades Els geotreballs tenen com a objectiu adquirir, elaborar i integrar la informació geològica, edafològica i geotemàtica referents a la totalitat del territori de Catalunya, a les escales adequades per a la planificació territorial i l’urbanisme La informació que conté el Mapa geològic de Catalunya retorna a la societat tot oferint importants beneficis per a l’economia,…

Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica…

Els galliformes salvatges mostren característiques morfològiques generals molt d’acord amb els coneguts representants domèstics, bé que en el cas de la perdiu blanca Lagopus mutus , la presència dels tarsos emplomallats sigui peculiar, relacionada amb les condicions rigoroses pròpies del seu biòtop Albert Martínez L’ordre dels galliformes Galliformes , talment el dels anàtids, abasta un nombrós grup d’ocells estretament vinculats amb l’home a causa de l’aprofitament que n’ha fet com a espècies domèstiques —de la major importància econòmica—, de caça i ornamentals com són alguns…

Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el Garraf o la…

Àrea de nidificació del tallarol de casquet Sylvia atricapilla als Països Catalans Maber, original dels autors A l’hora de niar, el Tallarol de casquet és lligat als ambients arbrats amb un cert grau d’humitat La seva distribució als Països Catalans és gairebé homogènia a Catalunya i al Rosselló, llevat d’àrees especialment àrides i obertes La seva colonització de les comarques pirinenques és coneguda fins en una altitud superior als 1600 m A mesura que anem baixant cap al S, aquest moixó es refugia cada cop més a les raconades més emboscades i humides Així, a les comarques tarragonines la…

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta…

S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…

Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…

La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928 Aquesta…

El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables…